Després d'un viatge plaent -iniciat més tard del que tenia previst- he arribat a casa -bé, a la casa habitual- i el primer que he fet, atesa la diferència de temperatura ambiental, és dutxar-me (la imatge en dóna testimoni).
Volia fer una mica de migdiada, però he pensat que no era prudent: després, a la nit, no podria dormir. L'emoció de la reincorporació? Nooooooooo!!!! El neguit de saber que encara queden quatre setmanes i un munt d'anormalitats fins la propera estada al paradís.
Malgrat ja havia mirat alguns correus, obviant les basques que alguns em provocaven, he decidit contestar tan doctes paraules -suposo que heu captat la ironia- ara mateix. El xarop amarg s'ha d'empassar d'un sol glop i no assaborir-lo lentament (cosa que seria una mostra inequívoca i inacceptable, per part meva, de masoquisme).
S'aproximen dies divertits i només cal saber prendre-s'ho amb la corresponent flegma britànica però sense un bri de compassió o concessió. Tot plegat, ja és un fet demostrat que tot plegat s'enfonsa, malgrat alguns encara estan abduïts en la seva labor profilàctica, tendent a que altres alliberen fluids (síndrome d'Estocolm, sembla que en diuen: t'enculen i estàs agraït).
Llegia ahir que el deute total de l'Estat -segons paraules de l'Alicia Sánchez-Camacho- és de 977.000 milions d'Euros. Ole, ole i ole!!! Algú a la sala amb c.... per pagar el deute? I només els interessos???? Tampoc??? Ohhhhhhhh!!!! Doncs sembla ser que ens donaran a tots -a uns una mica molt més que a d'altres- pel c... i sense vaselina.
Fa una estona he entrat a l'e-noticies, Libertad digital i a La Gaceta (què passa, no puc tenir els meus vicis? S'ha de llegir a tothom!!!). Sempre llegeixo aquests diaris, faig una mitjana de cada noticia i així esbrino la veritat. Mirar el TN de La seva no té cap sentit i francament, a mi m'interessen més els problemes que tinc a la cantonada -crisi, delinqüència, intervenció de la Generalitat, polítics corruptes, etc...- que els problemes que puguin tenir els sirians (que també... però no tant!) o si a un poblet de quatre cases han ballat algun ball tradicional aquest cap de setmana. Aquesta mateixa mania la tenen els del Temps: parlen del temps a la Xina i són incapaços de predir el temps que farà aquí (encara espero les tempestes del dimecres a la tarda).
Com deia, he llegit aquests diaris digitals i he trobat una notícia que trobo espatarrant, tractada de tres maneres diferents: 1, 2 i 3 . Que cadascú faci la seva mitjana!
De moment, vaig a gaudir dels darrers moments del dia, tot recordant la fresqueta i les tremendes postes de sol... Quin remei: demà ja toca pencar!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada