El simbolisme d'aquesta imatge és prou eloqüent i no m'entretindré més en comentar-la.
Mentre per la finestra veig caure les cendres empordaneses, assisteixo a una lliçó magistral d'un desconegut que per la TV em diu no sé quines històries de rebots, primes de rics, nova subhasta de bons... Un gran despropòsit!
Dormia la migdiada -costum que he abraçat amb fervor- i un/a FdP ha trucat per telèfon. Només agafar-lo, ha penjat. Potser s'ha pixat a sobre en sentir la meva veu d'ultratomba, carregada d'una considerable mala llet. Suposo que devia ser algun venedor de telefonia, o algun representat de volums facsímils o... algun/a anormal que encara és incapaç de marcar un número darrera un altre, en un ordre preestablert, fins a aconseguir contactar amb la persona amb la que volia parlar. Tant li fa, ara ja m'ha despertat -greu error per la humanitat que m'envolta- i ha aconseguit fer-me emprenyar. Els meus despertars són difícils -no ho nego, em poso de molt mala llet-, però si són sobtats i sense un resultat o objectiu concret, el nivell d'escuma en boca arriba a nivells considerables.
Avui havia sigut un dia tranquil, amb sorpreses agradables, fins i tot havien aconseguit posar-me catxondo... un dia d'aquells que no et sap greu viure i en el que no et penedeixes per no haver-te tornat boig i, emulant a algun assassí en sèrie, alliberar a la humanitat d'un grapat d'anormals! Fins i tot podia haver assegurat haver viscut algun moment de felicitat! Aquesta trucada m'ha estroncat la migdiada i això m'ha fet profundament infeliç.
Diuen que després de la tempesta ve la calma... i que després dels dies farcits d'anormals, trepes i bavosos Déu Nostre Senyor, en un acte de pietat suprema i per tal que no ens tornem bojos, ens premia amb un període de gent normal, fins i tot agradable. És d'agrair, de veritat! Per això encara mantinc la meva devoció per sant Tomàs d'Aquino, baluard de la raó i la fe.
Què queda del dia? Doncs poca cosa: una mica de lectura, una mica d'escriptura, esperar que algú em contesti un parell de correus -val, sense pressa...- i delectar-me d'un airet força refrescant que contribuirà a fer-me més agradable la vesprada. Poca cosa més espero i poca cosa més ofereixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada