CONTRADICCIONS

Intento trobar una imatge, però cap em satisfà. Potser m'estic tornant massa exigent, massa maniqueu. Segurament és això... O potser és que ja no estic disposat a deixar que la mediocritat s'instal·li en la meva vida. 

Ja he superat els 900 posts i avui he fet una còpia de seguretat -he exportat- del bloc. Són moltes lletres, moltes paraules i (sobretot) molts sentiments -autèntic diari literari i vivencial-, per deixar que es perdi al ciberespai.

Darrerament, també estic entrant en el meravellós món de la contradicció -cosa impròpia (infreqüent) en mi- i, malgrat demà tinc previst el que serà l'antepenúltim acte important, estic concertant algunes a partir de final de mes. Potser no les faré i només compliré la programació prevista fins ara. Sempre he volgut permetre'm no assistir a una cita (sense previ avís), arribar-hi tard o deixar de fer -de forma voluntària- alguna de les coses a les que m'havia compromès. He de saber si se sent algun tipus de plaer que encara no he pogut experimentar.

Ahir mateix, comentava a algú -ara no recordo a qui- que tenia intenció de comprar-me l'Iphone 5. Realment he de fer-ho? He de permetre'm aquest plaer mundà? Aquests darrers dies també he redescobert que les mirades (femenines) serioses, greus, amb un dejà vu de desencís... em posen com una moto!!! Suposo que és cosa del moment, de les circumstàncies i de les ganes, però és així.

Mentre escric aquestes línies, plou amb força. Com m'agrada la pluja!!! Llàgrimes del cel, dels ulls de Déu, que observa les misèries de la seva creació: els humans. Potser és aquest l'esperit metafòric del Diluvi universal. O potser es referia a la neteja cíclica -guerres, malalties, cataclismes, etc.- que pateix l'ésser humà. Potser sí que era això... En tot cas, la pluja em reconforta i em relaxa.

Sembla mentida com passa el temps i com -afortunadament- tot arriba. Tot és una qüestió de paciència i de deixar que el temps transcorri inexorablement. La paciència -Job n'era un expert- i l'estoïcisme (a vegades, només aparent) -pregunteu-li a Zenó de Cition-, són pilars fonamentals de supervivència emocional i psíquica. 

Ho deixo. Avui toca -em ve de gust- pa amb tomàquet i pernil. Dubto entre una cervesa o un gotet de vi. En tot cas, aquestes són les decisions importats... i les que ens reporten un plus de plaer o satisfacció immediata. La resta? La resta ja no té cap importància!