dilluns, 7 de juny del 2010

PASSAR EL TEMPS

Deixo passar el temps. Un temps que passa de forma inexorable, constant i irrecuperable. Ara m'estic concentrant en preparar diversos contes i relats que vull presentar a diferents premis i concursos. Per aquest motiu, algun dia, sóc infidel a la meva cita amb el bloc. Alguns dels contes o relats no necessiten gaires retocs, gaires modificacions, però d'altres val més ni tocar-los i escriure'n un de nou.
L'estiu, amb les Festes Majors, i el setembre, amb el retorn a l'activitat, són períodes en els que sovintegen els concursos i premis literaris. No és que estigui obsessionat amb guanyar-los però, de tant en tant, sona la flauta i em veig sorprès amb una satisfacció literària i econòmica.
Avui no estava fi. He passat una mala nit -coses de l'estómac- i aquest matí era una ombra de mi mateix. No tenia ganes de fer res i, encara menys, de sentir "acudits" sense sentit. A vegades penso que n'hi ha que el cap de setmana el dediquen a projectar -no dic pensar- les fantasies més increïbles. M'ha passat el matí d'un costat a l'altre -el més lògic hauria sigut quedar-me a casa- i he copsat l'ambient anàrquic i còmic en el que ha degenerat tot plegat. 
Bé, sembla ser que m'hauré de dedicar a coses importants -preparar relats i contes- i passar sobiranament de la resta. Ja hi havia poques coses que m'importaven, però cada vegada n'hi ha menys que m'importin. Suposo que tot és producte i conseqüència de molt de temps de sentir coses incoherents i sense cap sentit.
Sembla que em trobo una mica millor de l'estómac, però no sé si demà podré contenir el vòmit en sentir les soflames reivindicatives d'aquells que viuen subvencionats. No estic disposat a deixar-me menjar el cap. Ja tots som grans i sabem per quin motiu fem -i reivindiquem- cada cosa. Per cert, jo aconsellaria als Governs (estatal, autonòmic, local) que retallin la despesa pels "paràsits", és a dir, per aquells que fa anys que viuen a l'esquena dels que ens llevem cada dia per anar a treballar. 
Vaig a sopar. Cada vegada que penso en quants vividors hi ha en aquest país, m'emprenyo molt. Si començo a fer el càlcul de la despesa que suposen, em venen intencions estranyes i, com ja us he dit, avui no estic en el meu millor dia.....

4 comentaris:

  1. Carai! Jo que et volia recomenar un cava! veig que avui no és el dia! bé, te'l recomano igual, tampoc te l'haguessis begut avui!
    es diu:

    Cava Oriol Rossell
    Reserva de la propietat
    Brut Nature
    Gran Reserva

    L'he buscat per internet i malgrat que he trobat la pàgina i els productes, la foto de l'ampolla no correspon a l'ampolla física que tinc al meu costat plena de margarides ;)
    Curiosament, l'ampolla que tinc a les mans no és la típica ampolla de cava.


    http://www.oriolrossell.com/index.asp?web=catala

    Si la proves ja m'ho diràs, les caves estan a Sant Marçal (BCN)

    Si la proves ja em diràs el què!!!

    ResponElimina
  2. Hola Filadora,
    Sempre hi ha un moment per un bon cava. El buscaré i el provaré.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. No sóc d'escriure un diari com fan moltes persones, per no dir la majoria, i des de ben menuts.
    Tampoc no he estat mai de les persones que frisen per enxampar el diari de l'altre i xafardejar-lo quan la mestressa o l'amo no hi són.

    T'explico això, Exorcista, perquè he pres la decisió de no llegir-te d'ara en endavant ni comentar-te una opinió més. Veig que no estic motivada per seguir els teus escrits, ni molt menys les teves peripècies de concurs...

    Gràcies per acollir-me com una més i des del primer moment.

    Et recordaré gratament,

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Benvolguda Anònim(a)
    Respecto la teva decisió -com no podria ser d'altra manera- però em produeix gran pesar haver-me de privar dels teus comentaris.
    Moltes vegades, són molt més interessants els comentaris que el propi text del post. Aquesta conversa interruptus entre l'autor del post i aquells que el comenten és una de les riqueses afegides d'un bloc.
    En tot cas, aquesta serà la teva casa i jo també et recordaré grata i afectivament.
    Un petó molt fort i fins aviat.

    ResponElimina