diumenge, 20 de juny del 2010

RETRATAR-SE L'ÀNIMA

Si fos possible retratar-me l'ànima, la imatge que es veuria a la fotografia seria molt semblant a aquest. Calma, equilibri, serenor... Sí, ja ho sé, durarà dos dies. Però no crec que saber això sigui cap obstacle per poder gaudir d'aquestes darreres hores de tranquil·litat. 
Molta "culpa" d'això ho té una conversa que ahir a la nit vaig mantenir i que va durar fins a les dues de la matinada. Quatre hores delicioses, en les que vaig poder comprovar -una vegada més- que conversar és una de les millors teràpies antiestrès del món. Una conversa pausada, sincera i agradable ajuda a deixar-te anar i a comprendre una mica més com n'és de fàcil -i, alhora, summament complicat- viure una vida relaxada i plaent. En tot cas, no puc fer altra cosa que reconèixer com n'ha estat de beneficiosa aquesta conversa.
Aquesta tarda ha sigut força productiva i alhora relaxant. He acabat un parell de projectes que tenia entre mans des de feia temps i que ja començaven a ser ferms candidats a la foguera de Sant Joan. He pogut desencallar-los. Un parell d'idees que vaig treure d'ahir al vespre m'han ajudat a acabar de tancar dues històries. 
Demà torno a la voràgine. El ritual mensual esdevindrà una altra vegada: metge, banc, xorrades vàries. És així i no hi puc fer res més. Ara toca deixar-ho, per avui ja he escrit prou. Demà més, molt més....

2 comentaris:

  1. M'ha agradat això de 4 hores delicioses! i m'alegro que els projectes no acabin descobrint l'escalforeta de la foguera! :)

    ResponElimina
  2. Hola Filadora,
    Sí, van ser delicioses, fascinants, increïbles... i tot allò com qualificaries quatre hores guanyades al temps.
    Bé, molts han acabat a la foguera. Uns per impossibles, d'altres per mandra, d'altres per.... Pobres!!!
    Un pató

    ResponElimina