divendres, 27 d’agost del 2010

"LERDOS" DEL MÓN, UNIU-VOS!!!!

Avui ha sigut un d'aquells dies que podia ser genial i ha esdevingut una autèntica merda. Hem començat per mals rotllos (08.00 h) per "oblits". Bé, deixem-ho. Tothom pot tenir oblits (quina pena que no els tinguin a l'hora de preocupar-se de coses que no ens haurien de preocupar en absolut). El que més m'encabrona és tenir que aguantar a vividors que es posen nerviosos el dia que han de fer una cosa (suposo que és la falta de costum).
Una persona em deia: "No facis cas d'aquests lerdos, passa d'ells" Hòstia!!!! Quant de temps feia que no sentia aquesta paraula!!! No he tingut més remei que buscar al diccionari el significat (o traducció del castellà) d'aquesta paraula: Obtús, llosc, espès, toix, talòs, beoci, estúpid. Quina simfonia de significats!!! Quin aquelarre de concordància entre comportaments i adjectius!!!! Només us puc dir que mai una paraula ja descrit tan fidedignament un grupuscle d'anormals.
En arribar a casa, ja més relaxat -és un dir, la meva vida fa temps que no té relax- he vist una altra espècie o subespècie de lerdos: Aquells que viuen -i fan vacances- a la nostra esquena. Us annexo un parell d'enllaços -UN i DOS-, de diaris de signe prou diferent, per tal que veieu a què es dediquen aquests noiets pels que hem hagut de pagar un generós rescat (diuen que entre 7 i 10 milions d'euros). Cal tenir en compte el que ens han costat les dietes, allotjament, sou i despeses dels funcionaris i altre personal que, durant tots aquests mesos, ha estat desplaçat a l'Àfrica. Si volen gastar-se els nostres diners fent veure que són molt solidaris i molt chupi-guais, que tinguin la decència de no fer-ho tan evident. No cal, no cal fer-nos sentir cornuts i apallissats. 
Tot és part de la mateixa dinàmica social que no para, que no té aturador. Ja ho he dit moltes vegades: Ja no és un problema d'un o altre partit al govern. És un problema de concepció, de principis -inexistents-, de moral -inexistent-, d'autoritat -inexistent- i de claredat d'idees -ni idees, ni clares- d'aquests pijo-progres que hem d'aguantar i als que, a sobre, els hem de pagar les seves "aventures solidàries". Això només s'arregla d'una manera, però no és "políticament correcte" dir-ho. Bé, quan la societat ho reclami, quan obri els ulls, quan abandoni la seva letàrgica existència, llavors potser podrem ser alguna digna, productiva, profitosa i valorada. Mentre estiguem per les xorrades,  per coses que no ens haurien d'importar -que haurien de formar part de la preocupació d'altres-, ens tractaran com el que som o com ens comportem: com a xorres o com a lerdos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada