Escolto Luís Eduardo Aute mentre recordo els dies -ara em semblen molt llunyans- en els que aprenia algunes coses que no s'ensenyen a les escoles. Idees bàsiques però sàvies. Coneixements experimentats, caure una i una altra vegada ens ensenya a caure i a aixecar-nos.
Ara la mirada és tèrbola, com si el temps hagués fet créixer un tel davant les pupil·les d'aquests ulls tendres i de mirada a l'infinit. Una llàgrima s'escapa de tant en tant dels lacrimals i sempre em queda el dubte de si és un acte involuntari o només és conseqüència de la constatació -momentània i efímera- de la pròpia decrepitud. Silenci, només silenci. Només uns moments de lucidesa per tornar a la tranquil·litat ignorant que proporciona l'absència.
Canvi de terç: La nit passada ha sigut brillant, genial, espatarrant. Feia dies que no ens vèiem amb la Sílvia i ja tenia ganes de tornar a gaudir plegats d'aquesta encontres -efímers i intensos- que em revitalitzen i fan que la resta m'importi ben poc. Sembla que em connecti a una font d'energia inesgotable -suposo que és cosa de l'edat d'ella- que m'impulsa a regenerar-me inclús en les pitjors circumstàncies. La vida, mentre ens clava hòsties amb una mà, amb l'altra mà ens ofereix petites vàlvules d'escapament. Com diu la cançó, "ens prem fins que ens treu l'alè i, quan estem a punt d'ofegar-nos, ens obre la mà per tal que continuem respirant" (o alguna cosa així).
Darrer terç: Tot té una explicació, res és casual. Fins i tot l'acte més surrealista té un rerefons lògic o interessat. Hòstia!!!! M'acaba de caure una pruna al costat de l'ordinador. Ja en resten poques a la prunera i hauré d'acabar de collir-les. És dolça com la mel, com els llavis de la Sílvia, com tota l'extensió de la seva pell, com tota ella... Bé, deixem-ho. Com deia, no hi ha res casual. Els silencis -quants silencis m'he hagut de tragar!!!-, les frases inacabades, els "sí però no", les mirades cap un costat, els missatges portats per missatgers. Res, res és producte de la casualitat. Malgrat tot, la vida -de moment- continua.
Us deixo aquesta cancó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada