LLEGINT EL DIARI (QUIN FÀSTIC)

Aquest cap de setmana ha sigut productiu i fastigós. Productiu en relació a les coses que he escrit i al fart de llegir originals d'altres -coses de formar part d'un jurat- que m'he fet. 

Ara parlaré del fàstic que em provoca llegir segons quines notícies. Us annexo els dos enllaços: A) i B). El que em provoca fàstic no és el fet que una persona -legítimament- es presenti a una plaça de treball públic. El que realment em fa fàstic és que qui la convoca ho faci poc abans de la presumible desfeta del Tripartit, segons sembla amb intenció de "col·locar" un "afecte al Règim Bolxevic" al que van cessar i que ja van "recol·locar" com assessor (no el van cessar per alguna incompetència??) amb el mòdic sou de 65.000 €.  El que també em fa molt fàstic és que ningú de l'oposició faci ni digui res. Tot s'hi val??? Tots mengen de la mateixa menjadora????  Potser tots són fills de la mateixa corruptela??? Potser als ciutadans només ens queda l'esperança d'un canvi de règim, atès que un canvi de partit no és significatiu??? Als "pagans" d'impostos ens queda la sensació d'aquest senyor de la imatge annexa. Potser els polítics no s'adonen que ells mateixos estan matant la seva gallina dels ous d'or??? Potser no veuen que estan reproduint escenaris del passat??? M'agradaria saber quina opinió en té aquell sant Pau que es passa el dia en bicicleta, amunt i avall (Herrera, em penso que es diu) i que s'omple la boca de paraules com "honor", "corrupció", etc. Un autèntic àngel redemptor (eco, això sí. Les seves ales són reciclades) de la societat que callarà i no dirà res sobre aquest tema.

Sabeu quina és la gran notícia del dia pel libel del Tripartit (El Periódico)??? Doncs sí, la "gran notícia" del dia és que els ajuntaments gastaran menys en les festes majors, per manca de diners. Perdoneu... I tots aquests anys en els que sí que rajava la mamella i malgastaven els diners amb agermanaments amb països dels que sóc incapaç de pronunciar-ne el nom? Recordo que també els malgastaven amb activitats "culturals" amb les que finançaven les gilipollades de quatre il·luminats que volien viure sense pencar. Encara tinc a la retina la lamentable imatge d'ajuntaments que duplicaven el seu personal i que canviava segons qui guanyava les eleccions (interins "afectes al Règim" de torn). També recordo les botifarrades populars (curiosament, poc abans de les eleccions) pagades amb els diners de tots. Ja n'estic fart de llegit anormalitats interessades. Cal regenerar (és una manera fina i prudent de dir-ho) la vida política en tots els seus àmbits. Intervenir els comptes de moltes institucions públiques i veure si era necessària la despesa que han efectuat durant tots aquests anys. L'Administració s'ha de limitar a cobrir les necessitats bàsiques dels ciutadans i a millorar els serveis. Les donacions, subvencions i altres regals encoberts, ja els farem els ciutadans a qui vulguem i quan vulguem. 

He dit!!!!