diumenge, 31 d’octubre del 2010

FINALS, INICIS I CANVIS

Aquests tres dies de festa signifiquen canvis. També signifiquen l'inici i el final d'algunes coses. El més nimi dels canvis és el canvi d'hora. Res a dir, és la mateixa comèdia de cada final de març i d'octubre. Diuen que fer aquests canvis comporta un estalvi d'energia força significatiu. No ho sé. De fet, tampoc m'interessa!!!
Després d'una setmana de rumors, mala llet -provocada pel consentiment de la maledicència i per no dir les coses clares-, satisfacció per haver fet evident -una vegada més- qui té la fama i qui carda la llana, per haver tingut el plaer d'haver pogut desmentir els rumors i per fer que això ho sabés qui ho havia de saber, afronto la següent setmana amb molts canvis que he provocat i alguns en els que el factor sort -buscada i preparada- m'ha afavorit.
Aquesta propera setmana poden passar dues coses: Si no arribo, estaré més sol que la una. Si arribo, ja vindran els remenadors de cua a buscar la seva quota de llefiscosa notorietat. Són així de patètics, no s'hi pot fer més!!! Donarien la vida per un minut de glòria, per una xarrupada a l'entrecuix d'aquests anormals (que ja se n'han de tenir ganes). El que més em sobta és que la seva manera d'adquirir notorietat no és treure pit per les coses que fan altres (que ja és trist); la seva manera d'adquirir notorietat és oferir el que han fet altres i, a més, posar-hi el cul i arrossegar-se encara més. Ho sento, no sóc capaç d'entendre-ho. Transformen el que hauria de ser orgull -amb la consegüent quota de poder- amb submisa i patètica escenificació de la por -de fet, tampoc sé com definir-ho- que els té acollonits. Ja s'ho faran!!!
Jo continuo amb els meus canvis personals. Darrerament, he estat absent d'aquests fòrums per moltes històries que tenia la necessitat de solucionar. Sembla que, mica en mica, les coses tornen al seu estat normal -és una manera de dir-ho. Mai tornaran a ser normals- i em puc permetre encetar nous projectes, noves rutes vitals que em fan més patxoca que les d'ara. 
Començo una nova aventura literària, un nou estímul que es dirà -provisionalment- "Acte final. La caiguda dels ídols de fang". En aquesta nova aventura, en Pol -mantinc els protagonistes de "La barragana del director" i "Revenja"- continua la seva creuada personal contra la Montse Mar, el Gusi, el Paco Porres, la Barragana, el director, etc. etc. Us avanço uns canvis. El director ja no ho és i ha canviat d'amant (en un acte de supina desesperació). La Barragana s'ha buscat un nou amant (és un nou personatge que he retratat com insegur, sense empenta, temerós a l'hora de contestar els cants de sirena de la Barragana, però que finalment cau en els seus braços), però ha comés un error i en Pol ha aconseguit les comunicacions entre ella i el nou amant. La Montse Mar està com un puto llum -de fet la seva percepció de la realitat mai ha sigut massa fidedigna- i continua "festejant" amb aquestes dues llumeneres que són el Gusi i el Paco Porres. Ara en Pol té la paella pel mànec. Ha arribat el moment de la veritat i ell és qui té els asos a la màniga. Els darrers esdeveniments han demostrat que l'altre bàndol ja no té res més (Res que sigui real, verídic i demostrable. De fet, mai ha tingut res més que especulacions circumstancials). En Pol només ha ensenyat una mica la l'ullal i ha demostrat a l'altre bàndol que hi ha moltes coses que poden fer-se públiques. Ara només és qüestió d'anar traient a la llum cada document, cada imatge, cada testimoni. 
La màxima d'en Pol, treta d'altres temps, d'altres llocs, d'altres aventures és: Ex Notitia Victoria. Sempre li va funcionar i ara no ha de ser una excepció. Si una cosa va aprendre en Pol en altres temps és a recopilar dades, informació, documents i imatges. Un dia o altre poden servir. Només cal esperar el moment just per utilitzar-los, per fer-los públics. També sap que en totes les guerres hi ha els efectes col·laterals. Són efectes no desitjats i que no formen part de l'objectiu final de la guerra però que són inevitables. A la vida passa el mateix i gent que no té cap relació -aparent- amb un tema determinat, per acció o omissió n'acaba tenint.
També tinc una tasca que em resulta molt plaent i és la de ser jurat en un concurs literari mensual. Cada mes he de llegir-me una pila de relats i valorar-los. També és força productiu. Sempre pots pensar una història a partir d'alguna idea incipient d'algun microrelat. D'altra banda, també tinc les meves participacions en diferents concursos i premis literaris que es convoquen a casa nostra.
Bé, ja tinc feina, al·licients, objectius, com en vulgueu dir-ne. Ara només cal gaudir-ne!!!

5 comentaris:

  1. Doncs a perseguir-los!Els canvis sempre són bons.

    ResponElimina
  2. Sense pietat i sense perdó!!!!
    Un petó!!!

    ResponElimina
  3. canvis.... uf quina mandra no?
    cul inquiet?
    o ho dius per dir?

    ResponElimina
  4. L'anomin d'abans era nipiu

    ResponElimina
  5. Suposo que aquest Anònim també és Nipiu.
    Hola guapetona!!!!
    Com va tot? Dir per dir?? No. Realment crec que és bon moment per canviar algunes coses.
    Un petó!!!

    ResponElimina