dimarts, 8 de març del 2011

L'HORA DELS ADÉUS

Algunes vegades -escasses vegades- tenim el privilegi de poder conèixer persones d'una riquesa espiritual, humana i vital que tira enrere. No cal conèixer personalment aquestes persones i llegint els seus escrits i les seves vivències -les seves sensacions, els seus sentiments- podem fer-nos una idea de quines són les seves cuites i les seves esperances.
Avui he llegit que es tanca un bloc. Era un bloc que m'omplia de sensacions i que sempre era un punt de reflexió sobre les mil cares de la vida. La seva autora ha decidit que era el moment de furtar-nos -dit sia amb tot l'afecte possible- el plaer de llegir les seves anades i vingudes pel món. Quan es tanca un bloc sempre es perd alguna cosa, una manera particular i única de veure l'entorn i d'explicar "com li va la fira".
Avui no tocava fer post. No tenia temps ni ganes. Només vull treure el cap per acomiadar-me d'una persona que ha esdevingut especial, malgrat la distància i la manca de contacte físic. No sé quan durarà aquest bloc i si el reinventaré en algun altre lloc sota algun altre pseudònim. No sé quan em cansaré de dir allò que penso i d'inventar-me històries sobre un món que no existeix. 
És l'hora dels adéus i no cal donar-hi més voltes. Potser aviat serà la meva hora dels adéus i passaré a una altra activitat, en algun altre lloc, fent mil coses diferents que em tornin a motivar i que em continuïn permetent sentir-me viu, independent i digne.
En tot cas, adéu amiga comtessa. Bon vent i barca nova, com vos mateixa dieu. Un petó (un pató, com diria una amiga meva) molt fort i tendre alhora. Us dedico aquesta cançó per tal que us acompanyi en el camí.

6 comentaris:

  1. Les novel·les, els poemes, les pel·lícules i les sèries de Tv s'acaben.
    Els blogs, supose jo, també. O no?

    ResponElimina
  2. Sí, però n'hi ha alguns que et sap greu que s'acabin.

    ResponElimina
  3. Ostres! em sap greu. Hi han persones que es fan estimar, siguin vistes o llegides, pensades, escoltades o el què sigui.
    No ens espantis tu amb desaparèixer eh!

    ResponElimina
  4. Hola Filadora,
    de moment no penso desaparèixer. No fins el post número 666 (com a mínim).
    Sí, hi ha persones que es fan estimar malgrat l'absència de contacte físic.
    Un pató

    ResponElimina
  5. T'acabaríem enyorant massa...Sí quan alguna cosa cosa s'acaba sempre fa una mica de mal.Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Hola Maria, guapetona!
    Què tal? Sí, el cert és que hi ha coses que es troben a faltar.
    Un petó molt fort!!!!

    ResponElimina