dimecres, 11 de juliol del 2012

MOMENTS CONTRADICTORIS

Tots els grans dies -com avui- han de tenir un contrapunt que accentua, encara més la meva percepció de la trista realitat (Senyor, dóna'm paciència!!).
El dia ha començat tranquil·lament, lànguidament, com si un fluid m'envoltés i em protegís del brogit. La caminada matinal -gairebé de matinada- ha sigut genial i una visita tradicional amb conversa inclosa -és una manera de dir-ho. Sempre és una conversa monologa-, ha contribuït a perllongar aquella sensació d'ingravidesa i serenor.
Potent esmorzar, lectura de diari i començament de lectura de relats a valorar. Primera trucada -algun dia aprendré a apagar el mòbil i seré més normal- sobre temes surrealistes després que l'interlocutor escoltés la frase: "Estic de vacances". Tant sí com no, m'ha deixat anar el seu rotllo; una història per no dormir sobre un tema que la resta de la humanitat podria considerar intranscendent i sense cap complicació.
Continua la lectura i vaig apreciant l'estil, la correcció ortogràfica, el ritme, l'estructura narrativa, la composició dels personatges.... I mil coses més. Miro l'Iphone per mirar si tinc algun correu. Sí, en tinc i considero que és bona hora per fer una pausa, un cafè i contestar correus i comentaris del bloc. Mentre ho faig, escolto música: una mica d'òpera bufa (La nozze di Figaro, de Mozart), per no desentonar i acompanyar amb el nivell de la trucada anterior.
Faig un petit mos per dinar i decideixo fer una curta migdiada. Em desperto i vaig caminant al mateix lloc d'ahir. Bany de mitja tarda i em miro una altra vegada l'Iphone (curiosament, hi ha poca cobertura, però n'hi ha!!!). Llavors, tinc un dilema: faig veure que no he vist els correus -cosa totalment legítima- o contesto? Finalment, em pot més una obligació moral i la dignitat, dels que alguns estan desposseïts, i faig un parell de trucades. Curiós: llegint i fent correus en pilota picada -no és la situació més surrealista en la qual ho he fet-, dins l'aigua, m'imagino les suors porugues de l'anormal de torn, més preocupat en exercir el vassallatge i en rendir homenatge al senyor que en conservar una mínima dignitat dient "no" davant d'una cosa irracional i extemporània  (Bis: Senyor dóna'm paciència!!!)
Acabo en bany, entre rialles sornegueres i torno a casa. Durant el camí encara penso en les retallades del Govern Central que he llegit en un diari digital: magnífic, tot plegat és magnífic!!!! Per sort, encara em queden hores del dia i un moment màgic per viure: veure-com em proposava una amiga- la posta de sol des del banc de fusta que tinc prop d'un marge. D'aquí a una estona, quan els darrers rajos de sol s'amaguin darrere les muntanyes, amb la fresca del vespre, sabré que tot mor però només té un destí: renéixer i regenerar-se.

6 comentaris:

  1. Molt bona la reflexió del dia.
    I apren a desconectar el mòvil, si estàs de vacances és el teu temps. Algun dia et preguntaré quina és la teva feina; i algun dia, si vols, m'ho explicaràs ;)
    Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona,
      Sí, el millor serà això: desconnectar el mòbil.
      Quan vulguis pots fer la pregunta (en privat,clar)
      Petons!!!

      Elimina
  2. Després de les notícies d'avui, es agradable llegir que l'has acabat amb somriures i serenor...Cert, tot mor..., però en el camí, podem regenerar-nos...
    Bona reflexió i bones vacances!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Audrey,
      Sí, avui no ha sigut un dia massa agradable pel que fa a les notícies.
      He acabat molt millor que això. Només cal mirar el post que escriuré ara.
      Petons!!!

      Elimina
  3. "...sabré que tot mor però només té un destí: renéixer i regenerar-se."(L'exorcista)


    I qui t'ho diu que només té un destí: el desig o l'esperança? Dius potser que la mort alimenta la vida? Puc deduir que penses que la vida pot ser més que biologia? I la mort pot ser la causant del trencament de la biologia? Només és la biologia qui crea?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Desig, esperança, il·lusions.... què seríem els humans sense això???
      Petons

      Elimina