divendres, 6 de juliol del 2012

NOVA DIMENSIÓ

Corro -fujo- cap a la nova dimensió. Les ganes d'entrar-hi definitivament ja són del tot irresistibles i només el placebo del cap de setmana pot esmorteir l'ànsia per arribar al dimarts. Cada dia es dupliquen les ganes i els motius per deixar aquesta dimensió i accedir a l'altre costat de la porta.
Podria parlar del dia d'avui, de com la supèrbia, combinada amb la ineficàcia i la ineficiència, pot donar fruits amargs que tendeixen a la befa grotesca. Marxar, marxar... necessito imperiosament marxar!!!! Regenerar-me psicològicament i deixar de creure que la mediocritat és l'estat natural de les persones, deixar de normalitzar -per abundants- els signes de defalliment del que havia sigut una societat i una cultura amb un gran nivell intel·lectual. 
Fa una estona pre-preparava el meu equipatge: el projecte d'un llibre de contes -esborrany que aprofitaré per corregir durant aquestes vacances-, tres llibres per acabar de llegir, un sac de ganes de descansar i poca cosa més... Ah! Sí... i una mica -restes- de seny que encara em queda intacte, per si puc regenerar-lo una mica.
D'altra banda, també he de fer-m'ho mirar: sé que la mediocritat -com la droga, el sexe, el tabac...- crea síndrome d'abstinència i que els primers dies -havent perdut el costum d'escoltar raonaments simples, però d'una lògica aclaparadora- em produirà calfreds sentir els pensaments purs -gens enrevessats i altament eficaços- de gent senzilla, no cultivada acadèmicament però sàvia de vivència i experiència. Potser el concepte de lògica natural s'hauria de contraposar i prevaldre sobre el de lògica acadèmica.
Bé, salutacions a tots, als que també marxen i esgoten -i s'esgoten- fins el darrer minut, als que tornen i comproven -amb profund astorament- que tot està igual o pitjor que quan van marxar... i a aquells que només volen(m) viure -que ja és tot un repte- amb senzillesa i humilitat, gaudint de coses que són gratis con són el silenci, la serenor, la dignitat...

2 comentaris:

  1. plas...plas...plas...plas...plas!!
    els meus aplaudiments a tant brillant exposició del món perdut, que no hauríem d'haver deixat mai de vista...senzilleza, humilitat, silenci, serenor, dignitat...i potser, generositat també.

    Fixa´t, avui no m´han mancat els teus regalets, les teves paraules portaven tots els tons musicals.

    Gràcies i bones vacances, amic!!

    Uns bessets...simplement... carinyosos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Genuflexió, saludant els teus aplaudiments.
      Efectivament: també -sobretot- generositat!
      Gràcies pels teu desitjos, guapetona!
      Bessets... com s'han fet sempre els petons de debó: sincerament i amb molta estimació!!!!

      Elimina