diumenge, 8 d’agost del 2010

LA CÀRREGA DE LA BRIGADA LLEUGERA

Us aconsello que ho llegiu mentre escolteu aquesta cançó. També us aconsello que veieu el vídeo. També teniu aquesta altra versió per si us fa més patxoca.
Quan es comença una guerra s'ha de lluitar batalla per batalla. La vida és igual i s'ha de guanyar batalla per batalla. No hi ha rendició i tampoc es fan presoners.
Aquest post el dedico a aquells que lluiten sense importar-los perdre-hi la vida, sabent que lluiten per una cosa justa.

 “Media legua, media legua,
Media legua ante ellos.
Por el valle de la Muerte
Cabalgaron los seiscientos.

“¡Adelante, Brigada Ligera!”
“¡Cargad sobre los cañones!”, dijo.
En el valle de la Muerte
Cabalgaron los seiscientos.

“¡Adelante, Brigada Ligera!”
¿Algún hombre desfallecido?
No, aunque los soldados supieran
Que era un desatino.
No estaban allí para replicar.
No estaban allí para razonar,
No estaban sino para vencer o morir.
En el valle de la Muerte
Cabalgaron los seiscientos.

Cañones a su derecha,
Cañones a su izquierda,
Cañones ante sí
Descargaron y tronaron;
Azotados por balas y metralla,
Cabalgaron con audacia,
Hacia las fauces de la Muerte,
Hacia la boca del Infierno
Cabalgaron los seiscientos.
Brillaron sus sables desnudos,
Destellaron al girar en el aire,
Para golpear a los artilleros,
Cargando contra un ejército,
Que asombró al mundo entero:
Zambulléndose en el humo de las baterías
Cruzaron las líneas;
Cosacos y rusos
Retrocedieron ante el tajo de los sables
Hechos añicos, se dispersaron.
Entonces regresaron, pero no
No los seiscientos.

Cañones a su derecha,
Cañones a su izquierda,
Cañones detrás de sí
Descargaron y tronaron;
Azotados por balas y metralla,
Mientras caballo y héroe caían,
Los que tan bien habían luchado
Entre las fauces de la Muerte
Volvieron de la boca del Infierno,
Todo lo que de ellos quedó,
Lo que quedó de los seiscientos.

¿Cuándo se marchita su gloria?
¡Oh qué carga tan valiente la suya!
Al mundo entero maravillaron.
¡Honrad la carga que hicieron!
¡Honrad a la Brigada Ligera,
A los nobles seiscientos!”


Lord Alfred Tennyson

3 comentaris:

  1. Sembla trist aquest post...bona dedicatòria.

    ResponElimina
  2. Em prenc la llibertat de convidar-te a que visitis la meva "entrada 77"... sembla estrany els paral·lelismes de les coses...

    ResponElimina
  3. Maria: No, no és trist. És un post molt real, que intenta dir que mai s'ha de tirar la tovallola si es té la certesa de voler una cosa. La vida és lluita i no valen les rendicions davant l'adversitat.
    Un petó

    Molon: Acabo de llegir la teva entrada. Molt bona. Sí, amic Molon, hi ha pensaments que són comuns i que ens provoquen reaccions similars. La lluita, aquest és el veritable esperit de la vida. No deixar-se vèncer pels obstacles del camí -nombrosos i producte de la debilitat humana- és el que ens incita a continuar. Sempre he sentit a dir que "qui no tem a la mort, aprèn a gaudir de la vida". És això: saber que algun dia tot s'acabarà i que és preferible fer el que s'ha de fer, sempre.
    Una abraçada

    ResponElimina