CONTINUA LA FESTA

Aquesta nit passada s'ha escenificat el primer acte d'aquest festival de llum i de color que -anualment- em fa oblidar les cabòries, em retorna a una dimensió vital que gaudeixo amb nostàlgia i amb la confiança de saber que el proper any hi pot haver un altre festival. Fer-ho d'aquesta manera em proporciona la tranquil·litat de saber que, passi el que passi, tot això que ja porto per endavant. 

Avui s'escenificarà un nou acte -quan acabi aquest post, marxo- i demà un altre. El dilluns n'hi haurà un altre i el dimarts ja serà la traca final. Són aquests moments els que em fan sentir viu i em retornen a temps més feliços. Ja n'hi ha prou de desgràcies -i de desgraciats/des- al món com per estar pendent dels designis del tocat/da del bolet de torn.

Hi ha una persona -que ha tingut amb mi una relació d'alts i baixos- que sempre em deia: "A tu tot t'importa una merda, no?". Doncs sí, benvolguda amiga, tot m'importa una merda. En general, poques coses em preocupen i em fan abraçar el gènere del melodrama. A diferència d'algunes persones, jo no em dedico a fer melodrames que acaben esdevenint comèdies de teatre de cinquena fila. No, nens i nenes, en aquesta vida hi ha poques -molt poques- coses importants. Normalment, aquestes coses importants no solen ser materials. Aquestes coses solen ser espirituals, morals, ètiques i conductives. 

Bé, vaig a dutxar-me, a canviar-me -a posar-me el vestit de festa, el de "guerra"- i marxaré al "front de batalla". Quan arribes de festa a les 3 de la tarda i has de continuar-la la nit següent, no tens massa temps per escriure les teves "batalletes". Només us diré una cosa: que continuï la festa!!!!

PS: Hi ha una persona que m'ha preguntat per quin motiu li havia recomanat, en especial,  un post meu. Mira, ja t'he contestat el correu... però voldria afegir una cosa: Aquests moments són els que realment valen la pena, els que justifiquen una vida dedicada al treball i a l'esforç. Que sorgeixin de forma espontània, sense cap raonament i sense haver de dir res, ja ens il·lustra una mica sobre la naturalesa d'aquestes relacions. Una paraula en aquells moments, hauria malmès una història breu però apassionada. Intentar trobar una explicació a l'origen d'aquestes coses no porta enlloc. Quan sorgeixen aquests moments, només cal fer una cosa: Carpe diem. Només això. Carpe diem, amiga meva...