diumenge, 13 de desembre de 2009

VIURE EL MOMENT

Fa mesos que penso seriosament en plegar veles i deixar-ho tot. No tinc cap necessitat d'aguantar més incongruències, més rebequeries, més lluites de poder, més mentides, més comèdies, més despropòsits, més subnormalitats profundes, més capricis il·lògics i ineficients... Però no, no penso deixar-ho. No penso deixar que se surtin amb la seva. La meva resistència sempre serà més gran i perllongada que la seva.
El que sí que penso fer és viure el moment -Carpe diem, en diuen- i viure'l de la manera més plaent possible. Ja en tinc prou de patir per coses que a ningú importen, d'esforçar-me per tal de fer bé les coses i que l'il·luminat de torn ho engegui tot a dida. Hi ha altres coses més importats que aquest submón d'anormals irresponsables.
Aquesta propera setmana ja m'he organitzat unes quantes activitats per tal de descongestionar-me: He de llegir uns contes meus en una  emissora de ràdio. Una xorrada, direu vosaltres. Bé, sí  però no. És l'inici d'un nou camí, un camí en el que penso involucrar-me molt més del que ho he fet fins ara. Potser serà un canvi de prioritats, un canvi d'actitud davant la vida. 
No ens enganyem, sempre m'he muntat les meves festes, els meus festivals. No ho nego,  gràcies a això he aconseguit suportar les tensions i pressions. Sempre he tingut les meves aventures sentimentals, les meves excursions pel món del sexe non stop i no em penedeixo de res. Potser, darrerament, m'estic plantejant tranquil·litzar-me una mica i iniciar relacions més sòlides i estables. Aquests darrers anys n'he tingut un parell d'aquestes relacions però no han acabat concretant-se. Potser la manca de costum, la manca de ganes, la manca de voluntat han estat factors determinants en que no s'acabessin concretant.
Només tinc un projecte -en un altre ordre de coses- inacabat però no tardaré gaire en fer-ho. No és que em molesti tenir aquest assumpte obert, però crec que he d'el·liminar-lo d'una forma definitiva per tal d'oblidar-me d'ell. Per a fer-ho necessitaré ajuda, en sóc conscient, però ja sé que compto amb aquesta ajuda. Molts han estat els oferiments i en diverses ocasions, però sempre he estimat que les formes proposades no eren les adients, de moment.
La vida ens ofereix moltes oportunitats de variar el seu rumb. Aviat agafaré un nou rumb, una nova perspectiva des de la que mirar-m'ho tot plegat. Esperaré a l'any nou -any nou, vida nova- per tal de liquidar -amb totes les conseqüències- aquest assumpte que em queda pendent i desprès viuré, viuré com mai he viscut, amb tranquil·litat, fent allò que m'agrada i prenent-me les coses amb una visió més relativa, més distant.
Ja queda poc per a Cap d'Any i he de fer coses, moltes coses. He d'encarregar alguns regals, uns de plaents i d'altres no tant...

7 comentaris:

  1. Moltes gràcies, amics. Ja us aniré informant de com va tot plegat.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  2. Hola Exor
    Et confirmo que demà torno de Mauritània. Només seran dos dies però, espero, intensos. No, ja veuràs que no vinc gaire morena. Ja saps, coses del vestuari de les dones en aquests països.
    Un petó molt fort (un petit avançament)

    ResponElimina
  3. OK, Nikita
    Demà, quan acabi el festival, passaré per casa teva i començarem el nostre festival.
    Un petó.

    ResponElimina
  4. Cabró,
    estic amb el Ronin i l'Araña. Ens estem imaginant el festival que us muntareu demà amb la Niki. Per cert, l'Araña m'ha dit que està gelosa i que si es pot unir a la festa. Ja li he dit que no, que voldríeu estar sols.
    Estem treballant en el teu tema.
    Passa-t'ho bé, amic. Dóna un petó, de part nostre, a la Niki.

    ResponElimina
  5. Ei, Exorcista.
    Tinc coses interessants del divendres.
    Demà parlem i et faig cinc cèntims de com està el tema. Va ser vomitiu.
    Fins demà.

    ResponElimina