RECUPERACIÓ MIRACULOSA

Desprès d'una crisi existencial breu -uns deu minuts- torno a reprendre aquest camí de sexe, droga i rock & roll que és el fet d'escriure les palles mentals que, de tant en tant, m'administro com a teràpia, davant d'aquesta espiral auto-destructiva en la sembla ser que cauen algunes persones. La recuperació física per la Setmana de l'Infern festivalera encara durarà una mica més (fins.... posem dilluns?).Una recuperació miraculosa, direu. Doncs no, no és miraculosa, és producte de la simple comparació amb altres recuperacions prodigioses. A finals de la setmana passada vaig pensar en descriure la recuperació psicopatològica -com si hagués estat tractada pel doctor Soler (L'increïble món de la (infidelitat en la) parella, o alguna cosa així)- d'un personatge que darrerament em té una mica descol·locat. Bé, descol·locat potser no és la paraula. Potser la paraula més adient -o comprensible- seria la de sorprès, esglaiat, esmaperdut o bocabadat (trieu la que més us agradi).  No cal que us digui que és un personatge envers el qual hi tinc uns sentiments molt intensos.

En aquesta vida sempre s'ha de fer un retrat del moment concret i de l'evolució de la malaltia. Això ens pot donar una petita idea de per quin camí aniran les coses relacionades amb la trama argumental, amb el guió que domina al personatge. Bé, la darrera vegada aquest personatge estava a punt de patir un síncope histèric-maníac-depressiu-esquizofrènic-neuròtic. Passen dues o tres setmanes i es recupera miraculosament. Serà la proximitat de les festes nadalenques? Seran els festivals que li estan associats? Serà que assistir a aquests festivals és l'excusa perfecta per a justificar-se davant de qui ja no hauria de confiar en res del  que pugui dir o fer? No ho sé, de fet, tampoc m'importa. Malgrat això, ja us explicaré de què s'ha alimentat durant aquest dies de malaltia per tal de tenir una recuperació tant ràpida. He pensat -la imaginació de l'autor és lliure, només faltaria- que es pot haver alimentat de carn i productes làctics. Una bona mascareta calenta abans de ficar-te al llit, també és beneficiosa. Ja us donaré més detalls de la vida d'aquest personatge durant la seva pretesa malaltia.

Aquest personatge ja va quedar retratat en el seu moment. Ja va demostrar a la resta de personatges de l'auca quin era el seu propòsit -frustrat- i com es pot caure en el ridícul més espantós. Amb quina cara aquest personatge retorna al lloc dels fets? Com no pot sentir vergonya? Perdó, perdó, perdó. Havia oblidat la màxima que diu que per a sentir vergonya, és condició prèvia tenir-ne. A vegades, sembla que no acabo d'entendre -o perfilar- la psicologia -complexa i malalta- d'alguns d'aquest personatges.

M'estic pensant què fer-ne d'aquest personatge. No sé si deixar que continuï intervenint en aquesta història o si el sacrifico. No, no és una decisió fàcil. El més ràpid i fàcil seria eliminar-lo -hi ha mil motius i oportunitats per a fer-ho-, però també és força divertit veure com va rodolant per aquesta pendent auto-destructiva i com va cremant els pocs cartutxos que li queden -només chichinavos de tres al quart, amb més por que fidelitat-. Si acabo amb ell, hauria de tenir un final espectacular -exemplar i dissuasiu, diria jo- i que servís d'escarni pels palmeros que li han fet costat -primer per interès i desprès per por- i que ja se'n aparten.

Malgrat aquestes demostracions públiques que fan alguns personatges, crec que la unió, en aquest cas, no fa la força (cadascun dels personatges té molt a callar i a ocultar, cosa que els fa dèbils davant de qui sap de què han de morir). En aquest cas només demostra por combinada amb subnormalitat profunda. En aquest cas, no hi ha més força que la veritat. En aquest sentit continuaré tramant aquesta història, una història a la que -pel gaudiment dels possibles lectors- donaré un final inesperat, radical, sec i que sorprendrà a més d'un/a.