dimarts, 15 de desembre de 2009

ESTEM DISTRETS

Ho sé, sé que la propera vegada que vagi al dentista tindré mal rotllo. Avui hi he anat i li volia fer un petit homenatge des d'aquest post. Som amics des de fa anys, tenim la mateixa edat i es permet el privilegi d'atendre'm durant més d'una hora i mitja per una qüestió que tindria liquidada en mitja hora. Som veïns però ens veiem poc -la majoria de vegades a la seva consulta- i quan ens veiem recuperem el temps perdut. Està molt cremat -el tenen molt cremat- de pagar impostos per a mantenir vividors i avui s'ha desfogat amb mi. Ha estat una conversa que ha repassat tota l'actualitat política i social dels darrers mesos. És un crack, un autèntic crack. No, no és el facultatiu de la foto.
Avui ha sigut un dia distret però relaxat, un relax del que darrerament gaudeixo per voluntat pròpia i per anormalitat aliena. Ha estat també un dia fructífer i del que, penso, n'he tret uns bons rèdits. Estava destrossat de la nit passada, de la nit de sexe non stop amb la Nikita i he empalmat amb la feina -només he passat per casa per tal d'afaitar-me, dutxar-me i canviar-me de roba- sense dormir. Sembla mentida la resistència del cos humà. Cada dia em meravello més de la versatilitat i adaptació al medi d'aquest cuerpo serrano -amb perdó- amb el que Déu Nostre Senyor m'ha obsequiat.
Sembla mentida els canvis que s'operen en la gent. Qui fa uns mesos no donava un duro per mi, ara es preocupa de mi i em fa palès el seu suport més incondicional. Ni m'ho creia llavors, ni m'ho crec ara. Bé, sempre és curiós veure els canvis de postura segons veus les coses o te les expliquen.
He fet un parell d'apunts sobre la gòtica nimfòmana -puton verbenero para los amigos- que us comentava ahir. Sembla ser que li hauré de donar al personatge un aire més sofisticat, més sensual. He pensat que puc triar entre garrula postmoderna o una insatisfeta crònica àvida de sexe ocasional. No sé què faré, no sé quin dels dos perfils triaré pel personatge. Jo crec que hi ha uns amics que em poden donar idees. L'altre dia, un d'ells em va donar una idea molt bona: buscar-li una amiga interessada que es passa el dia parlant amb el "chorvo", no fos que tingués un accident. Es veu que al "chorvo" no li queden gaires amics i més d'un té ganes de trencar-li les cames o que acabi a la via (sota) del tren. Sempre puc fer que agafi trens a diferents hores, però jo crec que el més intel·ligent seria agafar el tren en estacions diferents. Bé, ja ho decidiré, ja veuré què faig.
De moment, vaig a sopar i a dormir -ho necessito més que el menjar- que demà s'ha de pencar i continuar vivint aquesta vida d'alegria infinita que em proposo viure. Una altra cosa és que pugui fer-ho...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada