dimarts, 22 de desembre de 2009

CRÍTIQUES MUNDANES

No sé si podré acabar aquest post. La connexió a Internet fa aigües per moments -deu ser cosa d'aquesta humitat de la pluja- i no sé si em deixarà acabar d'escriure la palla mental d'avui. 
Cada dia s'apropa més Nadal -aquest dia que sembla que ha de ser el més feliç del món per a tothom- i cada dia tinc menys ganes de que arribi. No em pregunteu per quin motiu, però no en tinc gens d'esperit nadalenc i tampoc gens de ganes de celebrar res. És obligatori celebrar alguna cosa? No, oi? Doncs això mateix, que res em fa trempar.
El que em preocupa és que fa una setmana que tinc un ordinador que no em funciona, que ja n'estic fart d'animalades i de dir amén a les subnormalitats més absolutes.
Que em critiquen? Val, i què? Potser em donen alguna cosa aquests que em critiquen? No, oi? Potser em fan algun favor? No, oi? Potser els he necessitat o els necessito? No, oi? Déu me'n guard si algun dia els he de necessitar!!! Per tant, creieu que m'importa poc o molt el que pensin o puguin pensar?
Ja sé que quan les coses arriben a segons quins extrems, es fa el que sigui, com sigui i de la manera que sigui. Al final, només hi ha una cosa que importa: la veritat.  Aquesta és la única cosa que es defensable davant de qui sigui. La resta és relativisme pur, res més. 
Avui parlava amb una persona que feia anys amb la que no parlava. He rebut una trucada i no reconeixia el número de mòbil -cosa estranya, doncs tinc el costum de gravar-me tots els mòbils-, però en despenjar, he notat la veu sedosa, calenta i suau de la meva interlocutora. Aquesta és una d'aquelles persones que, sense fer cap esforç, podria treballar en un telèfon eròtic. Fa uns cinc o sis anys vàrem tenir una història que va acabar amigablement, però que no va donar pas a una relació fluida i constant. La nostra relació es va trencar des del moment en el que vam decidir que ja no teníem res més a compartir.
Avui em trucava per tal de saber com em trobava. Es veu que un amic comú li ha explicat les meves darreres cuites i estava preocupada per quin era el meu estat. Sempre és d'agrair que una persona amb la que no hi parles des de fa cinc anys tingui la gentilesa i dignitat de voler saber què és de la teva vida. Això demostra que alguna cosa queda d'allò que vàrem compartir. També demostra que el temps no esborra els bons moments i les separacions amistoses. La frase final - "ja et tornaré a trucar"- m'ha obert un món infinit de possibilitats i ha fet que el meu cervell -aquest que algú podria creure que està en procés d'atròfia- comencés a barallar totes les possibilitats del motiu de la trucada, de la intencionalitat de la darrera frase, del to que ha utilitzat a la conversa i de tot un reguitzell de variants monotemàtiques. Potser hi dono massa voltes a les coses però crec que en aquesta ocasió, s'ho mereix. Només de recordar com n'era d'explosiva, abrasadora i intensa la nostra relació, ja m'ha fet venir ganes de rebre aquesta segona trucada. Ja en parlarem....
D'altra banda, feia un parell de dies que volia contestar un correu de Bon Nadal d'una amiga (ei, ulls tendres) amb la que fa unes setmanes que no hi parlo. Com trobo a faltar aquella mirada encisadora!!! Bé, suposo que aviat tornarem a parlar. En tot cas, parlar amb ella sempre és un plaer i un acte plaent.
No sé si demà podré fer algun post més -tinc feina i l'he d'acabar, si o si- i si tindré ocasió, abans del dia de Nadal, de treure el nas per aquests bloc. En tot cas, i sense que serveixi de precedent -algú podria dir que m'estic tornant tou-, que passeu tots unes Bones Festes i que gaudiu d'un meravellós any 2010. Fins aviat!!!!!

2 comentaris:

  1. Tranquil...tot passa, igualment bones festes i millor entrada d'any nou.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Bones festes Nets.
    Que el proper any et sigui meravellós i feliç.
    Un petó molt fort.

    ResponElimina