diumenge, 6 de desembre del 2009

REFLEXIONS ENTRE LLENÇOLS

Encara al llit -no en el meu- i ja són les 5.45 del matí. M'he despertat desprès d'una nit esgotadora i he començat a pensar en el sentit últim de tot plegat. Mentre ella encara dorm, començo a escriure el que em passa pel cap en la meva inseparable llibreta. 
És aquesta una bona hora, un bon dia i un bon lloc per morir? No, segurament no. Aquesta és una bona hora, un bon dia i un bon lloc per gaudir de la vida i fer el que he de fer. Ja s'acosta el moment, aquell moment fatídic i delirant en el que les cartes es posaran cara amunt i la veritable història (tragicòmica, de vodevil diria jo) veurà -per fi- la llum. Durant molt de temps -aquesta nit, sense anar més lluny- he rebut el recolzament d'aquells que m'aprecien i que em són fidels fins a la mort (com diríem literàriament, moririen i matarien per mi. Jo també per ells. Semper fidelis). Nou material ha caigut en les meves mans, com si fos un nou regal de Nadal, i passa a engrandir el material escrit i gràfic que he d'ordenar, classificar i preparar per quan hagi de ser públic. 
Tinc un parell d'amics que frisen per veure una part d'aquest material -que uns coneguts de Sòria em van passar-, però els tinc desatesos (el dia que sàpiguen que tinc alguna cosa més, em mataran). Aprofito també per a donar les gràcies a uns amics de L'Hospitalet i d'El Prat pel material que m'han proporcionat. No vull avançar els esdeveniments, no vull accelerar abans d'hora i malmetre el que he anat preparant durant tant de temps, mica en mica, sense pressa però sense pausa, talment com una gota que cau del sostre i va construint la seva estalactita. 
Penso que el Nadal és una època molt adient pels regals. Potser em plantejaré fer un regal als meus lectors -i als amics i coneguts- i faré una primera distribució de la recopilació de part  -només un avançament- d'aquest material que he anat emmagatzemant durant aquests darrers temps. Una part ja està preparada per a veure la llum i una altra -el volum més important- encara s'ha de preparar. No tinc temps per a canalitzar la quantitat ingent de col·laboracions que rebo -moltes més darrerament- i que aprofitaré per a destriar aquests propers dies de festa.
Desprès d'haver sopat amb uns amics i amigues, aquesta noia -que no coneixia, però que assistia al sopar- ha tingut la gosadia i atreviment imprudent d'insinuar-se'm i preguntar-li a un dels meus amics per la meva vida i miracles. Una hora més tard ja estàvem a casa seva, traient-nos la roba i practicant l'esport més saludable, espontani, natural i antic del món. Bé, he tornat a caure en la temptació -ho reconec-, però ella és lliure i jo també. Em nego a desaprofitar una oportunitat de passar-m'ho bé, de viure intensament la vida i d'exprimir-la fins a treure-li tot el suc.
Ella es mou al llit. Està a punt de despertar-se i no vull que es pensi que ja no és objecte de la meva atenció i desig. Ara tornaré al llit, a fer-la feliç -pensant en aquells que no ho tenen tant fàcil com jo- i a suar la cansalada fins a l'extenuació mútua. 

Transcripció de la vomitada literària d'aquesta matinada en la meva inseparable i soferta llibreta (si pogués parlar....).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada