SE M'ACUMULA LA FEINA

Al carrer fa un fred brutal. Jo estic atrinxerat davant la llar de foc -força calent- mentre intento ordenar tots els papers i fotos que tinc estesos sobre la taula i pel terra. Serà una feina ingent que requerirà tota la meva atenció. Ara he fet una pausa per tal de esbargir-me una mica i poder reprendre la feina amb més intensitat.

La metodologia és clara: he de separar els papers i fotos per personatges. Necessàriament, he d'anar fent un inventari i un índex de tot el material per tal de poder-lo localitzar en un futur. El següent pas és anar dibuixant un esquema amb tots els personatges i afegir-hi què tinc de cadascun d'ells. No és fàcil, us ho puc assegurar, però ho he de fer. He de començar a escriure els darrers episodis d'una història que ja fa massa que he deixat de banda i ara és el moment d'acabar-la. Avui he pensat en tot el temps que fa que vaig escrivint calladament aquest relat i en la necessitat de començar a fer públics uns primers esborranys.

Només em queda aquesta nit i part del dia de demà. Desprès hauré de reincorporar-me a la rutina diària. Malgrat aquesta limitació de temps, crec que ho podré acabar. Quan comenci la setmana ja no tindré tant temps i les meves prioritats seran unes altres. Vull que tot quedi força ordenat i classificat, a punt per a poder-ho treballar.

D'altra banda, el dilluns pot ser un dia gloriós. Pot ser el punt d'inflexió de moltes coses. El dilluns podré visualitzat quina és la posició de molta gent, quin nivell de valentia o covardia tenen i fins a quin punt defensen en públic allò que diuen en privat. Francament, m'ho prenc com una diversió. Em constitueixo en observador del despropòsit, del disbarat més absolut i surrealista. Ja res m'afecta i, per tant, gaudeixo observant els paperots que fan els altres per tal de no perdre la simpatia de tothom. Pot ser una situació força ridícula i esperpèntica, però divertida i molt clarificadora de la postura i situació de tothom.

Actualment, com deia, ja res m'afecta i, per tant, em puc permetre el luxe de dir el que penso a qui sigui (repeteixo, a qui sigui). Estic en aquella situació tranquil·la i còmoda de saber per on m'han de venir les coses. Quina llàstima que tothom no pugui dir el mateix!!! Coses de passar-se el cap de setmana treballant, preparant les coses. La preparació i la previsió del que passarà sempre ha estat una de les activitats que més m'ha agradat. Teixir la tela d'aranya (records per a la meva amiga Aranya) és una de les activitats més plaents i que més m'omplen. Preveure què farà en cada moment cada persona, què dirà, quina serà la meva resposta i en base a quin esquelet a l'armari, sempre és un plaer. 

Trobo a faltar la Nikita. Va marxar dimecres una altra vegada a Mauritània. Una pena, una autèntica pena!! Com s'ho deu estar passant!!! Bé, això em recorda altres temps i altres edats, altres llocs i altres persones. Sembla mentida com es repeteixen les situacions -no exactament- i com anem aprenent a mida que passen els anys. Moltes vegades he comparat situacions similars i sempre he arribat a la mateixa conclusió: a la vida, els problemes s'han de solucionar amb paciència, estudiant-lo bé i atacant-lo sense pietat i sense perdó. Liquidant-lo sense cap mirament -el problema i les circumstàncies que l'envolten o que l'han provocat- i de soca-rel, sense deixar el més mínim vestigi de la seva existència.

De moment, ho deixo aquí. Ara vaig a continuar preparant tot aquest munt de papers. Tinc ganes que arribi el dilluns. Serà divertit..., molt divertit!!!!