FERIDES OBERTES

Aquesta és la carta d'en Pol al seu amic Lucas explicant-li com estan les coses en relació als darrers esdeveniments. He reformat una part i espero -ara sí- que ja no tingueu més esmenes a fer-hi. No sabria dir-vos quina versió és aquesta, però ja en són masses...
En tot cas, gràcies per les propostes i informació que em feu arribar puntualment i que contribueixen a enriquir la trama argumental d'aquest relat.

Benvolgut amic Lucas:

Ja fa dies que no parlem i vull posar-te al dia de com està el meu tema. Tot s'està desmuntant a marxes forçades. Ara ja ha demostrat a tothom que és carn de psiquiatra i que tot plegat és una gran comèdia.  Ara tothom ja sap que ha mentit inclús als seus propis adeptes. És públic i notori que té dues cares i que  la comèdia que manté davant dels seus acòlits no pot mantenir-la davant de qui, finalment, decidirà. El que em preocupa ara és que vulgui utilitzar la seva bogeria per tal d'excusar-se de les seves responsabilitats.

Sí, ja sé que et tinc a tu i a la resta de companys per fer que això no quedi impune. Ja sé que esteu desitjosos d'intervenir però, de moment, no us ho puc permetre. De moment, feu el que he fet jo: aguantar i esperar. Amb la mateixa fermesa del primer dia i amb la seguretat que el temps posa a tothom en el seu lloc i fa que caiguin les caretes. Tingues en compte que el nerviosisme, la comèdia i l'histerisme són enemics de la credibilitat. Ara no és el moment de forçar la màquina, ara és el moment d'aconseguir més proves de la seva gran mentida i de les seves reiterades infidelitats. Sempre és convenient tenir el rebost ben proveït. No podem saber com acabarà tot això, però hi ha fets que són irrefutables i que han de veure la llum passi el que passi. Quan jo consideri que heu d'intervenir, ja ho fareu. Per Déu, si ho fareu!!!!!!

Jo cada dia gaudeixo més d'aquesta situació. Cada dia veig com s'ensorra més aquest castell de sorra que entre tots havien construït i que, en la seva fantasia, es pensaven que els oferia protecció. Només hi ha una protecció: la veritat. 

Sembla ser que en Santi ha aconseguit alguna cosa més i me la farà arribar durant el proper sopar. Em va dir que anava sobre un amic -per a dir-ho d'alguna manera- a la que li devia molts favors (ja ens explicarà quins són i de quina naturalesa) i al que li deia -s'ha de ser imprudent!!!- per escrit. Perdona, t'ho explico, tu no ho saps això: Resulta que té un amic que ha participat en tot això, que ocupa una posició en la que no s'havia d'haver mullat però que, indirectament, ho ha fet. Doncs bé, hi ha una sèrie de correus entre ells en els que s'agraeixen els favors que es fan mútuament. 

D'altra banda, també tinc tots els correus que em va trametre i dels que en guardo una copia -tinc un compte de correu en el que sempre guardo tots els correus que rebo-. Com ja saps, jo sóc de "eliminar" fàcil i desprès em penedeixo de fer-ho. D'aquesta manera, sempre em queda una còpia, per si de cas... Sembla mentida que digués que em coneixia tant!!! Sabent que sóc un amant de l'ordre i tant quadriculat, com podia esperar que esborrés uns correus tant sucosos!!! En recordo un molt especial en el que em preguntava quin era el meu grau -ho diré finament- d'excitació sexual i em confessava que jo havia estat motiu d'excitació per a ella i que havia arribat, en més d'una ocasió, al clímax pensant en mi i en la fama que em precedia.

Bé, amic Lucas, així estan les coses. Espero veure't aviat, en un proper sopar de germanor. En tant no ens veiem -ja saps que ara no és prudent- continua treballant igual que els altres. Tota la informació que puguis aconseguir -sempre n'hi ha més- me la pots trametre a l'adreça habitual. Espero amb ànsia el dia en que la pugui fer pública i desemmascarar aquesta colla de xitxarel·los que van cometre l'error de la seva vida: van provocar la persona que mai haurien d'haver provocat. Van provocar una de les poques persones capaces d'aguantar això -i molt més- i contraatacar en el moment oportú.

Una abraçada ben forta!

Bé, nens i nenes, així queda, així ho deixo. Per part meva ja no hi ha més modificacions. Tinc ganes d'acabar aquesta història (ja fa temps que us vaig dir en aquest mateix fòrum que jo la considerava acabada). Ja podia estar acabada des de fa temps però no m'heu permès acabar-la. Ara queda d'aquesta manera i ja no hi ha marxa enrera. Només una proposta molt raonada em faria canviar d'opinió.