dilluns, 28 de desembre del 2009

PROJECTES FACTIBLES

Talment com els brots verds d'aquests "indigents intel·lectuals" -com diuen a les TV mesetàries- que ens governen, estic preparant un nou projecte de bloc. No vull dir que vulgui tancar aquest, això no, però vull "expandir i ampliar el negoci". Amb la coincidència de l'any nou, potser em decideixo a fer que vegi la llum un projecte en el que estic treballant des de fa un temps -el bloc ja està creat, però encara no és públic- i que m'agradaria posar en marxa el més aviat millor.
Encara tinc dubtes sobre si signar els post amb el mateix pseudònim que aquí o si canviar-lo. També tinc dubtes sobre la imatge del nou bloc. Sobre el que no tinc dubtes és sobre la temàtica que inspirarà aquesta nova aventura. És clar que continuaré parlant dels temes de sempre però, aquesta vegada, d'una manera més irònica, sarcàstica i àcida. Darrerament, ja no en tinc prou amb escriure sobre temes concrets. Ara ja necessito ser més incisiu i, si ho voleu dir així, cruel. 
Ja n'hi ha prou de guardar les formes i intentar que els textos siguin lleugerets. Ara ja és hora de dir les coses pel seu nom -des d'un punt de vista literari i fictici- i començar a fer rodar caps. Que voleu que escrigui sobre personatges que es gasten diners (que no són seus) en llogar habitacions d'hotel de luxe per anar a follar amb la fulana? Doncs vinga, escriuré sobre això. Que voleu que us expliqui històries inversemblants sobre corrupció? Doncs ho faré. Que voleu que parli dels mals de cap surrealistes que tenen alguns, malgrat deixar de banda el que és la seva feina? Cap problema, tinc tema amb escreix. Voleu que us parli de la irreprimible ànsia fornicadora d'algun personatge? Endavant!
Tingueu en compte que durant molt de temps he escrit textos que mai han estat penjats en aquest bloc i que he guardat per tal de modificar-los i polir-los. Ara veuran la llum. Any Nou, anormalitat nova. Ja en començo a estar cansat de ser bon minyó i vull més marxa, més sang i fetge. Deixo pas a una nova etapa literària que no sé si continuaré en aquestes pàgines o en el nou bloc. Mantindré, això sí, personatges que són entranyables i que sempre m'acompanyaran i als que sempre acompanyaré amb històries (la Montse Mar, el Gusi, el Paco Porras, el Palma -abans Roures-, la Concepció Negre -la Barragana- i tots els membres de la "Colla Pessigolla", als que mai podré oblidar. Aquest personatges cada dia em proporcionen més satisfaccions i els he de recompensar com es mereixen. La manera de recompensar-los, des d'aquestes pàgines, és que no caiguin en l'oblit, explicant històries -cada vegada més delirants- sobre tots ells. La supervivència pública d'un personatge depèn de les històries en les que participa. Jo no vull que aquests personatges caiguin en l'oblit. Jo mai els oblidaré i, passin els anys que passin, sempre estaré pendent de crear situacions en les que siguin protagonistes. Els seus plors, pors, inquietuds, ficades de pota i reaccions esquizofrèniques sempre són agraïdes per a l'escriptor i pel lector. D'altra banda, m'estic plantejant si faig desaparèixer algun d'aquests personatges de manera tràgica. Això sempre dóna un punt de tragicomèdia a la història.
Bé, ja m'ho aniré pensant. En tot cas, vull fer un canvi de plantejament i ser més incisiu, fer que les aventures d'aquests personatges siguin més rocambolesques. Desprès, ja aniré modificant la línia sobre la marxa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada