EL SUÏCIDI IGNORAT

A vegades tinc un sentiment de culpa. No és una culpa d'acció, és una culpa d'omissió. La culpa de fer creure a aquells que em pretenen vendre una moto que sóc tant ruc com per a estar disposat a comprar-la. Ara ja s'ha acabat. Ja es fa massa cansat i ridícul continuar amb aquesta pantomima, més quan cada vegada implica una vexació -consentida- més humiliant. 

Potser aquesta actitud de fer veure que em deixo enganyar és una mica maliciosa per part meva, però penso que encara és més maliciosa la seva actitud. No crec que es pugui dir que actuen amb massa lleialtat, no?  Tampoc em molesta el fet, el que em disgusta és que encara es creguin tan intel·ligents i espavilats com per utilitzar una pretesa amistat per tal de donar-me la volta.

Molts mesos de marejar la perdiu, de bones cares, de fer grans esforços per tal de no dir-los el que penso d'ells i d'aquesta actitud hipòcrita, covarda i interessada. Tant li fa. Suposo que ells devien trobar tant estrany que jo no me n'adonés de la seva falsedat, com jo trobava estrany que ells poguessin pensar que jo no me n'havia adonat. Aquest ha estat el seu suïcidi ignorat, el principi de la seva fi.

Bé, la vida té aquestes coses. Demà, d'aquí a unes poques hores, pot ser un dia força interessant (de fet, crec que cada dia que passi ho serà més). En molts aspectes hi pot haver grans canvis. No vol dir que aquests canvis siguin perceptibles immediatament, ans al contrari, podran visualitzar-se al cap d'un temps. La prudència sempre ha inspirat -encara que sempre faci el paper contrari- la meva actuació. 

M'encantarà visualitzar quina és la reacció davant fets puntuals que s'han produït sense -aparentment- planificació. Fa dos dies vaig tenir una conversa amb una persona propera i vàrem quedar que d'aquí a dos mesos tornaríem a parlar d'un tema que li vaig disseccionar. Li vaig explicar cadascun dels moviments que s'ha produït i dels que han de venir. Vàrem coincidir en alguna cosa i va començar a donar-me la raó, va començar a entendre algunes coses que no li quadraven. 

Si que he trobat a faltar una trucada. L'esperava i no s'ha produït. Estrany, molt estrany. Si bé vaig rebre la primera trucada -com sempre, sense motiu-, m'ha faltat la segona (el modus operandi sempre és el mateix, són així de poc originals). Sempre hi ha una primera trucada per tal de veure com està la situació i, si tot està tranquil, arriba una segona trucada de caire  conciliador, perdonavides i interessada. Potser el que ha canviat és que en la primera trucada no vaig ser tan mesell com ho havia sigut fins llavors. Potser el de la segona trucada es va acollonir  per la meva actitud (ja ho té això de ser un acollonit, confessat per ell mateix).

Ara, l'acollonit, està massa preocupat en protegir el seu guru i en fer el que sigui per tal que no es produeixi una situació que està cantada i que és inevitable. Li ha tret de sobre tots els temes en els que es podia picar els dits i que podien posar en entredit la seva competència (que mai no ha tingut). Per tal de protegir-lo, menteix, confabula i prepara situacions que facin indispensable la continuïtat del guru.  Molt patètic, tot plegat...

Vaig a dormir, darrerament vaig curt de son i ja només em queda una mica més de dues hores per a dormir. 

Per cert, fa dies que no us poso la música que escolto mentre faig el post. Avui Celtas Cortos "La senda del Tiempo",  Aleks Syntek & Ana Torroja "Duele el amor", diversos temes de Maná i alguns temes més de Depeche Mode....