L'obscuritat, les coses no dites -amagades-, les coses fetes a contrapèl, per l'esquena. Aquesta és la vostra jugada, jugada que creieu infal·lible i definitiva. No, no és així, encara em queda una mica de cervell útil. Potser aquesta mica de cervell que em queda serà suficient per fer-vos entendre que la vida jo no l'entenc així, que no estic disposat a jugar el vostre joc.Capítol XII Versícle 23 de la Bíblia de l'Exorcista.
En Sandro, feia una estona que havia tingut dues experiències prou decepcionants: d'una banda, no l'havien informat d'un fet prou important i del que, posteriorment hauria de donar explicacions sense tenir-hi cap relació. D'altra banda, tampoc havia estat informat d'un altre fet que sí que era competència seva. Per tal de penjar-se una medalla, una persona que res tenia a veure amb aquell tema, l'havia tret en mig d'una reunió sense que en Sandro en sabés res. Potser el problema era que en Sandro era molt més noble que aquell element, i tampoc li calia anar fent-se veure amb qüestions que no eren seves. Només fent la seva feina ja en tenia prou.
Desprès d'una estona, en Sandro va rebre una trucada inesperada. Totes les trucades inesperades -per definició- són sospitoses, totes. Volien encarregar-li una tasca que no li era pròpia, que no formava part de les seves obligacions. El primer pensament d'en Sandro era que allò era una maniobra per tal d'allunyar-lo del lloc on habitualment estava. Una insistència molt marcada en provocar la seva absència en un dia determinat, juntament amb l'oferiment de no anar a un lloc concret, va confirmar les seves sospites: la puteta boja anava aquell dia a fer-s'ho mirar i d'altra banda, aquella mateixa persona que l'havia deixat en evidència en mig de la reunió volia remenar les cireres en el terreny d'en Sandro, aprofitant la seva absència.
Tot allò li donava una evidència més del poc valor que tenien tota aquella colla de xitxarel·los: una puteta que no era capaç -potser per una qüestió de mala consciència- de veure's amb en Sandro i un altre que no era capaç d'intentar remenar les cireres quan en Sandro hi era present, i ho havia de fer quan ell no hi era.
El que més els consumia és que en Sandro havia establert el "silenci en les comunicacions" i ara ja no els oferia informació que ells podien utilitzar posteriorment. Ara es dedicava a recopilar informació, a preparar la "mare de totes les batalles", on sortiria tot el que hi havia. En Sandro tenia consciència de temporalitat, de saber que no hi seria sempre i que tot s'acabava. Només li quedava un darrer plaer i missió en aquesta vida: desemmascarar aquesta colla de traïdors i mentiders, i fer-los passar pel que ell havia passat.
Tot era qüestió de temps, només de temps....
Desprès d'una estona, en Sandro va rebre una trucada inesperada. Totes les trucades inesperades -per definició- són sospitoses, totes. Volien encarregar-li una tasca que no li era pròpia, que no formava part de les seves obligacions. El primer pensament d'en Sandro era que allò era una maniobra per tal d'allunyar-lo del lloc on habitualment estava. Una insistència molt marcada en provocar la seva absència en un dia determinat, juntament amb l'oferiment de no anar a un lloc concret, va confirmar les seves sospites: la puteta boja anava aquell dia a fer-s'ho mirar i d'altra banda, aquella mateixa persona que l'havia deixat en evidència en mig de la reunió volia remenar les cireres en el terreny d'en Sandro, aprofitant la seva absència.
Tot allò li donava una evidència més del poc valor que tenien tota aquella colla de xitxarel·los: una puteta que no era capaç -potser per una qüestió de mala consciència- de veure's amb en Sandro i un altre que no era capaç d'intentar remenar les cireres quan en Sandro hi era present, i ho havia de fer quan ell no hi era.
El que més els consumia és que en Sandro havia establert el "silenci en les comunicacions" i ara ja no els oferia informació que ells podien utilitzar posteriorment. Ara es dedicava a recopilar informació, a preparar la "mare de totes les batalles", on sortiria tot el que hi havia. En Sandro tenia consciència de temporalitat, de saber que no hi seria sempre i que tot s'acabava. Només li quedava un darrer plaer i missió en aquesta vida: desemmascarar aquesta colla de traïdors i mentiders, i fer-los passar pel que ell havia passat.
Tot era qüestió de temps, només de temps....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada