SENYOR

Cada dia em meravella més la naturalesa humana. Arribat aquest moment de la meva vida, ja no m'haurien d'estranyar algunes coses però cada dia veig superada la meva capacitat de sorprendre'm davant d'algunes coses. Avui, sense anar més lluny, m'ha sorprès una companya de feina -així la considero jo- que desprès d'una xerrada, crec que distesa i poc formal, m'ha tramés un correu electrònic i m'ha donat el tractament de "senyor". No, no em queixo, de  veritat, no vull que sembli que m'ha ofès ni que no sóc agraït per la mostra del que ella, sens dubte, deu considerar com a respecte. 

Potser ja m'estic fent vell i no m'he adonat d'aquesta circumstància? Potser ja pertanyo a una generació que ha passar a ser massa gran per a ser tutejada? Francament, no ho sé. Jo, normalment, tutejo a les persones i espero el mateix d'elles. Només el fet de ocupar un càrrec bastant més alt que el meu o tenir una edat molt més avançada que la meva és el que m'impulsa a parlar de Vos a les persones. Excepcionalment, puc parlar a algú de Vostè.

No ens enganyem, també ha estat una injecció de moral i d'autoestima. No obstant, demà la trucaré i li donaré una mica més de confiança per tal que la noia es deixi anar una miqueta.

Bé, passant a un altre ordre de temes, avui m'han dit una cosa que jo ja feia setmanes que intuïa. La meva protecció sempre ha estat aquesta intuïció que m'adorna i que em fa preveure les desgràcies abans que passin. Algunes vegades, malgrat saber-ho, deixo que la vida i el destí facin el seu curs i no interfereixo amb les meves intuïcions. Això, normalment, ho faig quan vull que un tema rebenti d'una vegada. Faig veure que no sé de què va i deixo que passi el que estava previst que passés. L'avantatja de tot plegat és que pots preparar-te -en silenci i discretament, això sí- pel que et pugui afectar.

Un dia més i una nit més sense poder dormir. Només una cosa: Ya lo sabíííííííaaaaaaaaaaaaaa!!!!!! (vosaltres ja m'enteneu).