La vida és capritxosa i canviant, meravellosa i odiosa, increïblement imprevisible i genial. Quan més enfonsat pots estar sempre arriba una noticia que et desperta, que et reanima i que et fa estimar el respirar cada segon.Avui m'han donat una noticia -que jo ja havia avançat- en relació a l'estat de salut d'una amiga. Meravellós, simplement meravellós. Com una poma, està sana com una poma!!!!! Com me'n alegro!!!
Moltes vegades ens alegrem de les alegries alienes com si fossin nostres. Aquest n'és un cas. Aquesta tarda no havia mirat el correu -i això que ho faig cada tarda- i, quan ho he fet, m'he trobat amb la sorpresa, la gran sorpresa, de l'alegria d'aquesta amiga.
Deia un savi antic que l'alegria dels altres la fem nostra en la mesura en la que ens sentim propers als sentiments d'aquesta persona. És cert, ben cert. Potser la necessitat de tenir alegries també és un al·licient més per tal de fer nostra l'alegria aliena. Potser si, però en aquesta ocasió me'n alegro per ella, pel seu patiment, per la tensió, per la incertesa que ha viscut aquests darrers dies.
Ja ho veus amiga meva, la vida és dura però ens dóna l'ocasió de refer-nos i sortir dels mals moments amb més força i amb més ganes de menjar-nos el món que mai.
D'altra banda, també he rebut un missatge d'una altra amiga que em demostrava la seva amabilitat, bondat i sinceritat. No t'ho podré agrair com cal amiga meva (o si...). No saps fins quin punt m'ha ajudat el teu comentari. M'has fet recuperar part de la meva confiança en l'ésser humà, en que encara queda gent per la que continuar lluitant.
Avui, dia genial i feliç. Demà ja ho veurem... Segurament algú ja s'encarregarà d'esguerrar tanta felicitat. Malgrat tot i tots, ara penso en aquestes dues amigues i sóc feliç, molt feliç.
Música: Boys don't cry, Close to me i Why can't I be you?, de The Cure....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada