dijous, 17 de desembre del 2009

A PETICIÓ POPULAR...

A petició i per aclamació popular, començo les aventures i desventures de la nimfòmana esquizofrènica (Sandra), la madame puta ( Irina) i el travelo a temps parcial (Marisol -vegeu la seva imatge). Hi ha altres personatges però ja aniran sortint durant la narració.

La Sandra, devota del sant Prepuci, que vol fer veure que mai ha trencat un plat -no s'ho creu ni ella- està esvalotada. Per quin motiu, us preguntareu? Bé, resulta que la barca fa aigües i ara ja tothom sap que es folla tot el que respira. Què hi farem... És la vida!!! En la seva creuada per semblar verge - això és del tot impossible- i màrtir està perdent el nord i la minsa capacitat intel·lectual -és una autèntica indigent intel·lectual- que l'adorna li fa fer coses que són del tot contraproduents. Ni la seva gran amiga i ex-companya de professió -dir ex no seria precís, diguem que compatibilitza ambdues professions (puta i Madame)- ja s'ho empassa i, fins i tot, l'acompanya per tenir una versió de primera mà de què va el tema. Ja són massa mentides, massa falsedats i no vol enganxar-se els dits. Una cosa són els desitjos i una altra la trista realitat.
La Irina no es pot arriscar a fer de valedora d'una mentidera compulsiva que maltracta els clients i que els atia el seu macarró per tal de treure'ls més diners. Ella mateixa té un macarró (en Roger) -ara vingut a menys- que era una autèntica desgràcia humana. Resulta que aquest macarró, de veu aflautada i un autèntic covard, s'amagava quan un client es posava gallet. Quin gran macarró!!! Diuen les males llengües que, durant una temporada, es tancava on podia per la por que li provocava un dels clients de la Irina.
Es veu que es tancava junt amb la Marisol -autèntic llepa-culs d'en Roger i travelo consumat- per por a l'esmentat client. En Roger ha caigut en desgràcia al barri on exerceixen la Irina i la Sandra. Això li provoca una gran pena a la Irina i li fa fer coses irracionals per tal de no deixar-lo en evidència. Al cap i a la fi, és ella qui el va  fer actuar contra un client potencial de la Sandra i qui l'ha ficat en un embolic amb un desenllaç força incert.  La Sandra sap que aquest "client" només ho va ser en la seva imaginació i que, precisament per negar-se a ser-ho, va descarregar la seva ira contra ell de forma irracional. En Roger vaga com ànima en pena, d'estació en estació. Ja se li fa difícil recordar quan era l'amo del barri, quan es ventava de tenir l'Irina com amant i quan anava pel barri amb un cotxe espectacular amb xofer i tot.
Fins i tot la Marisol renega d'ell i reconeix que les coses no s'han fet bé. Que no es pot treure pit quan no se sap qui tens al davant. Pobre Marisol, ha passat de ser sodomitzada pel Roger a renegar d'ell. Ja passen aquestes coses...

Bé, fins aquí un primer esbos. Ja aniré ampliant, corregint i modificant aquesta història. Només en calen idees. Tampoc gaires, només aquelles que puguin oferir més marro sobre la vida d'aquests personatges indesitjables i vinguts a menys.

2 comentaris:

  1. A mi també m'agraden les noies que es follen tot el que respira. Em sent identificat amb elles!

    ResponElimina
  2. Sí, jo també m'hi sento identificat. De fet, què seriem nosaltres sense elles?
    Una abraçada.

    ResponElimina