Des de fa dies que estic donant-l'hi voltes. No ho acabo d'entendre i -coses de ser bastant "quadriculat"- quan no entenc una cosa em treu de polleguera. Busco totes les alternatives, totes les variables possibles, totes les opcions, tots els escenaris reals.
D'altra banda, penso que ja hi ha poques coses de les que m'he de preocupar, de les que he de tenir cura. El final s'apropa i ja no vull tenir altres coses al cap que no sigui el que vull tenir-hi.
Hòstia!!!! M'acaba de caure una pruna sobre la taula! Una mica més enllà i em cau al teclat. Un pam ha faltat!!!.
Bé, com anava dient... Ja fa temps que poques coses m'importen. De fet, tampoc tinc massa temps de preocupar-me de coses intranscendents o supèrflues. Tinc el dia massa atapeït per marejar la perdiu en coses sense importància. Ara estic a punt d'arribar a l'encreuament de camins i he de triar per quin camí continuo caminant. La decisió és difícil i he de valorar totes les variables que se m'ofereixen.
Penso que és hora de canviar. He de donar un tomb a la meva vida, he de tornar a redefinir què espero i què estic disposat a oferir. Ja n'estic cansat d'oferir sense obtenir resposta.
Sé que aviat hi haurà canvis profunds i traumàtics. Sé que hauré de tornar a posar-me "la roba de lluitar". Sé que tindré l'oportunitat de posar les coses al seu lloc, definitivament. La vida no és altre cosa que una continua paciència. Només espera, una llarga espera. La gran sort és que sempre tens la certesa de que el moment oportú per totes les coses, sempre acaba arribant.
Ara, de fet, és el moment oportú per començar a fer un vermut pre-dinar. Després ja continuaré....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada