SENTÈNCIES

Si teniu unes hores per perdre, podeu accedir a la pàgina web del Tribunal Constitucional, descarregar-vos la Sentència sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya i llegir aquest "testament del comte de Montecristo" de 811 pàgines. Personalment, no tinc cap interès en llegir-me aquesta sentència i optaré per la solució fàcil d'esperar que els "analistes habituals" en facin la seva dissecció i resum.

Després d'anys d'esperar, de manifestacions contradictòries de la nostra -és un dir- classe política i de moltes voltes per no res, només vull fer una simple, però sincera, reflexió: 

Les Sentències, en tant que interpretatives, són polèmiques i subjectives per definició. Mai dues parts estaran satisfetes d'una Sentència. Sempre hi haurà qui la criticarà i qui l'alabarà, però en el cas que ens ocupa, sembla ser que té la difícil virtut de deixar insatisfet a tothom. Només vull que us pregunteu una cosa: Es podia encabir l'Estatut a la Constitució? Tinguem en compte que el TC només interpreta l'encaix constitucional de les normes, sense entrar en més disquisicions. Potser el problema és que la Constitució Espanyola està massa encotillada i no permet les alegries que proposava l'Estatut. Que la població hi estava d'acord? Sí. Que era constitucional? No ho sé. Segons el TC, parcialment, no. 

Crec que el problema no és la voluntat popular i tampoc el redactat de l'Estatut. Per mi, només hi ha un problema: La Constitució no ha evolucionat amb la societat i no pot ser concordant amb les noves normes -per molt votades que estiguin en Referèndum- que si que han evolucionat socialment. 

Imagineu-vos que es pretengués encabir en la Constitució de 1812 (anomenada "La Pepa") l'Estatut d'Autonomia de 1979. Evidentment, seria declarat inconstitucional. Estem parlant de realitats socials i de necessitats legislatives diferents en el temps.

No pretenguem fer entrar el clau per la cabota. No vulguem que s'aprovi un Estatut modern davant d'una Constitució antiga. És evident que tota la culpa -malgrat el lamentable espectacle que ha donat- no és del TC. La culpa és d'una Constitució obsoleta davant els reptes de nous Estatuts. Podem parlar de la polèmica interpretativa davant de les posicions més o menys progressistes o conservadores dels magistrats que composen el TC, però no intentem "no entendre" allò que tècnicament és senzill d'assimilar.