REENTRÉ SALVATGE

Aquesta imatge podria ser un autoretrat meu, d'aquest matí. La vida és dura i complir tots els compromisos requereix un esforç que cada vegada es fa més difícil d'assumir, malgrat siguin plaents en el moment de gaudir-los.

He tornat a la feina després d'uns dies de vacances que han estat un sospir. A primera hora (06.25 h) ja he començat a contestar correus. M'encanta contestar correus a aquestes hores del matí (o matinada). Els imprimeixo un to surrealista en correspondència al correu original. Per sort, el matí ha passat ràpid i de forma plaent. Sempre hi ha situacions ridícules, però ja formen part del pack. 

En arribar a casa, algú ja havia fet plans per mi -cosa que odio en grau extrem- i m'he hagut de dedicar -sense poder fer una migdiada reparadora- a l'ingent, noble, distreta, imprescindible i "gratificant" tasca de despenjar les p.... cortines de tota la casa per tal que siguin objecte d'una rentada -totalment innecessària- periòdica. Quan el dinar encara està que puja i baixa per l'esòfag i et trobes a un punt de treure la primera papilla,  quan la calor és més esclafant, no hi ha exercici més recomanable que pujar a una escala i començar a despenjar aquests trossos de tela brocada -dels que no he entès mai la seva funció- que només vesteixen les parets.

He acabat fa una estona i això no és el pitjor. El pitjor és la previsió -i visió- del que m'espera demà: Tornar a penjar les p..... cortines una vegada netes (bé, és una manera de dir-ho, jo no les veig brutes). Saber que demà tindré una altra sessió de "sauna" post-dinar (el que no em mata, m'endureix), em fa una il·lusió que no us la podeu imaginar. Per sort, ara ja estic instal·lat sota la prunera i amb una caiprinha a la mà. Aquesta és a la salut del Miquel Andreu. L'altre dia en vaig prendre una a la salut del "sastre de Bolívia" i així aniré continuant. 

Fa calor, molta calor i avui serà un altre dia d'aquells que valdrà acabar fora, a la fresca, airejant-me el cos, la ment i l'esperit. Demà tornaré a lluitar, tornaré a sofrir i tornaré a vèncer.... o això espero!!! De fet, em conformo amb continuar fent la viu-viu (que ja és molt en els temps que corren) i amb mantenir un mínim d'ordre mental. La resta no és rellevant...