XARRUPS (I PENSAMENTS) A L'OMBRA

Mentre escolto aquesta cançó i començo la meva tanda diària de "xarrups a l'ombra", recordo aquesta altra meravella. Quins temps!!!

Ara, les meves preocupacions passen per decidir si dedicar-me a les crucifixions o ser condescendent. Fa una estona, un amic m'advertia de les conseqüències fatals -no per mi- d'aquests pensaments retorçats que, a vegades, m'assalten. Aquest amic és un festivalero i sé que, en el fons, desitja ferventment que clavi el primer clau de la creu. Només la diversió que això comportaria, ja és prou justificació per iniciar el procés confabulador. No, és broma. Però ens hem fet un bon fart de riure, això sí.

Demà pot ser un dia dur. Per sort, avui ja he acabat de penjar les p.... cortines i ja no m'espera ningú. Demà tinc tot el temps del món per fer i desfer el camí de la "perdició". A la vida, les coses mai venen soles i, tant els moments feliços com els tristos, mai són illots solitaris en el mar de la vida.

Nova cançó i ja m'estic posant tendre. Avui hauré de fer una visita a la Marta -pels coneguts, aquella noia de la que tinc una foto a l'Iphone en vista posterior,- i tornar a sentir tota la plenitud del plaer sense límit. A vegades necessitem alguna cosa més que explorar cossos desconeguts i preferim tornar a recórrer els camins sinuosos de les pells conegudes. Sempre m'ha agradat molt aquest vídeo. La noia que hi surt s'assembla molt a la Marta. Aquesta altra em recorda a una altra noia, de la que compartia els seus llavis. 

Ufff!!!!! Ho deixo. Dutxa, canvi de roba i a buscar a la Marta. Per avui, res més....ni menys!!!