Un dels majors plaers que experimento els dies de festa és llegir els diaris -en paper o digitals- tranquil·lament. Primer llegeixo els de paper mentre em prenc el cafè. Normalment, els diumenges semblen el gran basar i ens ofereixen la compra -mitjançant aquest mètode de la cartilla i els cupons- d'artefactes que res tenen a veure amb allò que espera el lector del diari: rigor informatiu. Trobo a faltar un diari que no s'alinei amb una o altra postura o tendència política. Em manca un diari neutre, realista, en el que pugui confiar. Suposo que això és impossible des del mateix moment en el que accepten subvencions dels organismes públics.
Una vegada m'he pres el cafè, aprofito per dutxar-me, afaitar-me i acabar de semblar un ésser humà. Posteriorment, després d'uns quants cafès, uns quants cigarrets i amb la mirada una mica més viva, llegeixo els diaris digitals. Més del mateix: tots recolzen una o altra tendència política. No en tenen prou amb dir el que passa, sense ficar-hi cullerada, sense pensar-se que jo sóc incapaç de tenir una opinió sobre els temes? Tots han de valorar cada notícia, cada apunt informatiu, com si fossin autèntics gurus.
Bé, avui he vist un parell de notícies prou interessants, però n'hi ha una que m'ha fet reflexionar: "En els darrers dos anys, el número de funcionaris s'ha incrementat en 200.000". Fins aquí, podria semblar que les Administracions s'han tornat boges i no saben que estem en crisis. No, no és això. El que passa és que ara s'apressen a "col·locar" els seus acòlits i palmers abans de les eleccions. "Estómacs agraïts" en diuen d'això. Quants d'aquests nous 200.000 funcionaris han aprovat una oposició i són funcionaris de carrera? Quants són funcionaris interins, càrrecs de confiança (ho confonen tot) i altres contractats públics que no passen cap tipus de procés selectiu? Penso que ja és hora que les Administracions Públiques (totes, absolutament totes) comencin a "aprimar-se" i a estalviar en despeses de personal. Crec que és hora d'avaluar cada lloc de treball públic i mirar si és prescindible o si de cada tres en podem deixar dos. Eliminar tots aquests llocs de treball creats per a persones concretes, sense cap tipus d'exigència de procés selectiu o amb processos selectius que tenen unes condicions de presentació fetes a mida, és el que farà estalviar diners a l'Administració.
D'altra banda, he vist que avui fan dues pel·licules que considero molt interessants: "Memòries d'Àfrica" (Cuatro 17.20 h) i "El que queda del dia" (TV3 00.10 h.). Mai he entès com les cadenes poden oferir-nos pel·lícules lamentables a hores normals i poden oferir-nos autèntiques joies de matinada. Per quin motiu TV3 no pot oferir aquesta pel·lícula a la tarda? Programació de tarda de TV3: 2 pel·lícules ("La vida en joc" i "Una ventafocs moderna") que són dos autèntic bodris.
Una altra cosa és com "allarguen" les pel·lícules: Cuatro (145 min. de pel·lícula els converteixen en 205 min.) No és una indecència això????? Algú pot seguir el fil d'algun programa amb aquestes pauses??? Dues hores i quart es converteixen en tres hores i quart. Un 41,5% més de durada !!!!! Com es pot ser tant filibuster???? Aquesta cadena -per cert- és filo-socialista. Quina barra!!!!
Bé, vaig a fer un vermut. Encara que sigui per aguantar el cop, encara que sigui per no ressentir-me de tanta anormalitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada