De tant en tant, tampoc amb massa freqüència, és del tot necessari muntar un aquelarre -o festival- amb aquella gent a la que aprecies i a la que has d'estar agraït. No estem parlant d'un agraïment impostat, producte de l'interès circumstancial o d'elements que res tenen a veure amb el sentiment sincer o espontani.Ahir no vaig fer cap post per un motiu prou concret però important: estava de festival amb aquesta gent, pencaire i amiga, que cada dia -inclús en els moments més difícils- em proporciona més satisfaccions (no sigueu malpensats). Potser aquest moments de reunió en una taula son els que més alegries proporcionen a l'esperit i els que més uneixen els grups.
A vegades, aquests actes col·lectius, també serveixen per a treure temes que d'altra manera tampoc sortirien mai, que s'enquistarien i malmetrien la relació de grup. Els efluvis de l'alcohol sempre deslliuren les llengües i, en aquest moment, l'observador -escoltador, dia jo- avesat en el difícil art d'escoltar i interpretar les paraules -posant-les sempre en el seu context- pot descobrir quins són els punts que fan grinyolar unes relacions que poden tenir punts de fricció que cal anar lubricant periòdicament. Estar sempre emetent a les cuites de les persones que conformen els grups és una obligació i una satisfacció poder-les solucionar. És molt important que la gent es quedi "descansada" de tant en tant.
Aquestes reunions també serveixen per a desfer "llegendes urbanes" sobre temes concrets i proporcionar una informació que mai ningú s'atreviria a requerir. Fer difusió dels fets tal com són, proporciona un marge de confiança que és molt important en el dia a dia i que ubica cada cosa -i el seu protagonista- en el lloc exacte que li correspon, desfent malentesos que es poden haver produït per pura confusió o per interès.
La prudència del dia a dia es perd en aquestes ocasions i es fan descobriments prou interessants, prou il·lustratius, del tarannà de cadascú. Només puc dir que, en general -i en particular- estic molt orgullós de pertànyer a un grup tan ferm humanament. El pas del temps fa que cadascú es situï en el lloc que li correspon i que ha triat. En aquesta vida, tots hem de fer una tria del lloc en el que volem estar, de quina volem que sigui la nostra actitud davant cada pedra del camí i de com volem que sigui la percepció que tinguin els altres de nosaltres.
Bé, aquesta nit passada no he dormit gaire i descansar ja s'ha convertit en una necessitat. Avui només em queda sopar i dormir -per aquest mateix ordre-. La resta, pot esperar a demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada