MOMENT DE RELAXACIÓ

Un moment de relaxació, només -ni menys- això. Cada vegada són menys habituals i més necessaris. Ahir vaig tenir un moment -unes hores- d'aquesta relaxació que tant necessito. La vida, cruel quan vol però generosa quan és precís, em va oferir un dels regals que més aprecio: la conversa en grata companyia.

Ja feia dies que havíem planificat quedar un dia per a dinar i poder parlar una estona. Jo havia tingut un tracte relativament freqüent amb aquesta persona però tampoc havia fet mai un "apart" per tal de parlar d'altres coses que no fossin les habituals entre nosaltres. Vaig rebre una grata sorpresa. Vaig descobrir davant meu una persona que val la pena conèixer, a la que val la pena escoltar.

Escoltar i ser escoltats forma part d'allò que jo considero una necessitat humana, una teràpia que no es paga amb diners. Potser part de la bogeria de la nostra societat prové de la manca de voluntat de diàleg i de la voluntat de voler entendre als altres.

Desconec quin concepte té aquesta persona d'aquelles hores en les que vàrem compartir taula -i sentiments íntims, sincers i profunds- però jo només puc dir que vaig sortir d'allà amb l'ànima regenerada i amb la ferma voluntat de mirar-me la vida d'una altra manera. També va ser una conversa clarificadora i marcada per la sinceritat, un bé força escàs -i perillós d'utilitzar- en els temps que corren.

El nostre recorregut vital en ofereix ocasions puntuals d'aprendre i de redreçar el camí emprés. Ahir vaig sentir una visió del món que -amb les corresponents adaptacions- no considero aliena, més aviat podria dir que la considero familiar. En quatre hores vaig fer un curs intensiu d'humanitat i de sinceritat que, per la seva pròpia senzillesa, em va colpir i  va fer que la meva confiança en la bondat de les persones rebés un nou impuls. 

Ja li vaig fer evident a aquesta persona ahir i avui, des d'aquestes ratlles -que si bé no són les millors que he escrit, potser sí que són de les més sinceres-, vull reiterar que va ser un plaer, que va merèixer la pena i que m'agradaria repetir-ho (llàstima de sorpresa!!). 

A la bona gent, aquella que és com és i que no vol -ni li permet la seva pròpia personalitat- ser d'una altra manera.