ETS UN PENDÓ

Encara recordo -ja fa uns quants anys d'això- aquella famosa frase d'en JR a la Sue Ellen a la sèrie Dallas: "Ets un pendó". Això, dit en català, a TV3, va ser un fet remarcable i que va causar sensació en aquella època.

Hi ha una altra frase o qualificatiu que és el de "Putón Verbenero", més dita en l'àmbit quarteller i que descriu aquella senyora que, a més de demostrar una promiscuïtat exacerbada,  és una "cutre" (amb tots els meus respectes per a qui vulgui ser-ho). Qui no ha conegut un putón verbenero? Jo penso que tots n'hem conegut algun d'element d'aquesta espècie procuradora de plaer -la majoria de vegades gratuït- que no neix, és fa.

Té com a característica addicional el ser "cutre", és a dir, no té la més mínima i elemental classe. També es orfe d'estil i de consciència de la seva pròpia aberració.  En altres fòrums,  més propis de la "meseta", podrien dir que és una "indigente intelectual". És capaç de fer-s'ho amb el primer que arriba, on sigui i quan sigui -tècnicament, n'hi ha que descriuen aquestes senyores com a nimfòmanes- sense importar-li en cap moment el donar un lamentable espectacle. Tampoc sembla importar-li anar deixant darrera seu un rastre de proves de les seves copulacions compulsives i malaltisses.

Fa un temps, jo llegia un llibre molt divertit en el que la protagonista era un d'aquests "putons verbeneros". Les seves aventures i desventures, la barreja que feia aquest personatge de la realitat i de la ficció, eren tot un poema. No recordo com es deia aquell llibre -me'l va deixar un amic per tal que establís un perfil per un dels personatges d'un dels meus relats- però l'autor va aconseguir crear un personatge divertit, delirant, en permanent contacte amb la bogeria més irracional, però amb un punt de tendresa impostada molt important: es passava mitja història plorant per les coses més fàtues i surrealistes.

El meu personatge no va reeixir i no vaig acabar el relat -em penso que encara el tinc a mitges- però vaig passar uns dies inoblidables llegint la història d'aquell "puton verbenero". Potser em plantejo acabar aquest relat oblidat en un racó. Potser fins i tot amplio aquella història -de moment també sense títol- que vaig començar a escriure fa temps. Primer, hauré de trobar on la vaig guardar -em penso que escrita a màquina-, retrobar el pensament  o la idea que va inspirar el relat -això, normalment, no em costa massa-i tornar a donar vida a un personatge que, recordo, va ser entranyable, però al que ara li penso donar uns perfil més accentuat, més extrem, més boig, més incorregible, més fantasiós, més irreal i més tancat en el seu món de fantasia i d'il·lusió.  

Ja em parlarem com ho faig i quan faig, però permeteu-me que ho digui: Ets un pendó!!!!!!

Bé, avui m'ha donat per aquí. Demà us puc parlar de la cria del cuc de seda de la Xina meridional, però avui em venia de gust parlar-vos d'això. Que ningú s'ho prengui malament...
Per cert, atès que aquesta imatge que avui il·lustra el post no es veu massa bé, us puc dir que correspon a una portada d'una revista i que aquest "Putón Verbenero" aguanta un cartell que diu: "De vacaciones y en el curro con... EL PUTÓN.