RETORN A LES MARESMES.

El dia ja ha arribat. El cavaller negre retorna a les maresmes, a les terres humides, on cada dia hi plou (i alguns dies -bastants- hi neva, no us diré on). Només l'afany de posar les coses al seu lloc el pot fer apropar-se a aquell niu d'escurçons corrupte i putrefacte. 

El valor i el coratge, el saber que ho farà i que no té por de morir fa que la seva decisió sigui ferma. Ja s'han acabat les històries. Ha d'acabar amb la bruixa i  el drac que la protegeix. Ja ho té decidit de fa temps. Ho farà, però mai sabran quan ni com. Només poden tenir la certesa de que ho farà. 

S'ha empolainat per aquesta ocasió, que només serà -si no canvia d'opinió- un  passeig de reconeixement, de testar l'enemic. Ha brunyit fins al darrer metall, fins a la darrera corretja. Ha posat la seva espasa -fidel i trempada pel tro- a la seva funda, rematada amb plata a la punta. Ha mirat per darrer cop aquesta inscripció que li va fer encunyar-hi el seu mestre d'espases, abans de depositar-la definitivament a les seves mans: "No me esgrimas sin razón, no me envaines sin Honor".

Sempre, durant molts anys, ha fet cas d'aquest lema, d'aquesta directriu d'Honor. Mai l'ha esgrimit sense raó -més aviat ha estat poruc a l'hora d'esgrimir-la-, però quan l'ha esgrimit, l'ha tornada a la seva beina amb la sang de l'enemic, amb la certesa que aquella era la darrera vegada que lluitaven. Un dels dos havia mort.

Reflexiona vora del foc, i recorda cada paraula del seu mestre. Cada paraula sobre la vida i la mort, sobre l'art de la guerra, sobre les regles de la guerra, sobre les lleis de la cavalleria. Ja ningú respecta aquestes lleis, ni segueix aquestes normes. És el darrer del seus, d'aquells que  encara creuen en coses en les que val la pena creure, per les que val la pena matar i morir. 

Com li deia el seu mestre: "La mort no és el final. Només es mor una vegada i la mort arriba sense dolor. El més dolorós es continuar vivint essent un covard". Tenia raó el seu mestre. Què importa morir, si la mort és per una causa honorable? Pot deixar l'oportunitat de rescabalar-se de totes les afrontes i ofenses rebudes? Què pot perdre, la vida? I quina vida és aquesta? Potser una mort honorable és més important que continuar vivint una vida entre indignes.

El cavaller negre s'ho pensa i es prepara. Només cal això: saber com i quan. El què ja ho té clar, molt clar...

Per cert, demà és Sant Martí, dia de la matança del porc (i de la truja). Un dia molt entranyable.