diumenge, 15 de novembre de 2009

HORES FEBRILS

Desprès d'una potent dormida de 4 hores -feia molts dies que no en dormia tantes de seguides- em veig amb cor de poder acabar totes les tasques pendents que m'he auto-imposat acabar aquesta propera nit. Només em queda un matí de feina -dimarts marxo una setmana- i el podré trampejar com pugui. Ja res és important, ja res és imprescindible per a ser feliç.
La meva felicitat ja només rau en aquesta immediatesa fugaç i puntual que em desperta, de tant en tant, d'aquest estat poruc i quimèric en el que he decidit viure. Ja fa temps que he abdicat d'intentar entendre segons què i a qui. Passo, passo de tot i de tots. Només petites excepcions donen valor al meu interès per segons què i qui.
Ja no m'interessen el sexe dels àngels ni la vida i miracles de ningú. Estic concentrat en dos o tres temes prou importants que han de veure la llum en dies propers. Ja estic preparant els darrers detalls d'un projecte en el que treballo des de fa més d'un any i mig. Ja només queden els darrers contactes, les últimes directrius, els darrers moviments. Sempre he estat molt detallista amb aquestes coses i ara no serà diferent. He d'acabar-ho abans de marxar fora, abans de passar a gaudir d'uns dies de -relatiu- descans.
Quan torni d'aquest dies ja haurà esdevingut l'aquelarre dels necis i hauré d'estar emetent a com han fet bullir l'olla. S'ha acabat anar donant cops de timó sense sentit. Ja s'ha acabat seguir "consells" de conveniència  -no la meva- que em coarten i limiten -il·lícita i il·legalment- la llibertat.
Qui vulgui peixos que es mulli el cul (i escrigui). Així de clar. Ja n'hi ha prou d'actitud tolerant i mesella. Ja n'hi ha prou de dir a tot que sí. Serà sí, si així està previst, no per voluntat de ningú.  
Bé, vaig a acabar tota aquesta pila de papers que tinc al costat de la taula i que vull liquidar abans d'acabar amb tot plegat, amb tota aquesta història que ja fa massa temps que s'escriu amb rengles torts i inintel·ligibles, amb rengles interessadament viciats de comportaments impropis ocults. Ara veuran la llum...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada