ESTRATÈGIA DE BUTXACA

Mentre em miro les flames hipnotitzadores del foc (aquesta imatge és real, de la meva casa a la muntanya) dono gràcies al Buda que, acompanyat d'un parell de deesses, em va regalar fa anys un mandatari asiàtic. També les banyes d'un animal tailandès -un altre regal d'una feina feta a Tailàndia- gravades i polides, en recorden una vida d'anar d'un costat a l'altre i de perills constants.

Avui he repassat una caixa d'apunts i documents que tinc en aquesta casa -allò que guardes sense un motiu concret i que algun dia em servirà per a fer unes memòries- i he trobat unes notes que vaig prendre en un curs d'estratègia impartit per un mestre que era tan vell com savi.  A partir d'aquestes notes, reprodueixo aquella classe magistral -traduïda al català- sobre l'actuació en cas de confrontació amb l'enemic:

"Quan ens enfrontem amb un adversari del que desconeixem el volum i qualitat de les seves forces hem de ser cautelosos i prudents. Si perdem una batalla, sense esforç aparent per part seva, i continuem sense saber quines són les seves forces, el millor és emprendre una prudent retirada. La retirada honrosa no és cap desgràcia. L'autèntica desgràcia és continuar perseverant en una posició que és desfavorable i sacrificar totes les nostres forces. Perdre una batalla crea la desconfiança entre les pròpies forces i desmoralitza. D'aquesta situació a la traïció o sacrifici del cap, només hi ha un pas. 

Quan l'adversari, desprès de la batalla que hem perdut, es manté impassible i no cau amb totes les seves forces sobre nosaltres, ens està concedint l'oportunitat de retirar-nos sense reclamar el nostre extermini. Aquesta oportunitat només ens l'oferirà una única vegada i, en aquell moment, hem de decidir si volem perseverar en la nostra actitud i ser exterminats, o emprenem una honrosa retirada -que ens permet l'adversari- que ens permetrà continuar vivint. La decisió és nostra, però hem de tenir en compte que no tothom està disposat a sacrificar-se com ho faríem nosaltres. Les nostres tropes poden no estar disposades a sacrificar-se per nosaltres i pels nostres ideals quimèrics i fantàstics."

Això deia el vell i savi mestre -ja fa anys que és mort- i sempre he seguit les seves directrius. Quan sóc la força que perd la batalla, intento no sacrificar les meves forces inútilment. Quan guanyo la batalla sempre permeto -per una sola vegada- a l'adversari retirar-se honrosament sense anihilar les seves forces.

La guerra és un art noble. Si deixa de ser noble, esdevé una baralla pròpia de delinqüents.