dijous, 14 de gener de 2010

EL SENYOR TROM TORNA A LA CONSULTA

Aquest bé de Déu de dona és la doctora que està liada amb el metge de color (negre) de House. Una autèntica meravella, si senyor!!! Malgrat això, la Clàudia -la doctora del senyor Trom- no té res a envejar-li. Com és (i està) la Clàudia!!! Demà, el senyor Trom torna a visitar-la per a reiterar allò que ja sap: ell està fotut i ella és el revulsiu que ell necessita de tant en tant. No s'esperen grans novetats, tot està dit i parlat, només cal esperar. En Trom viu a crèdit des de fa temps però les seves visites mensuals de seguiment ja s'han convertit en un clàssic.
Si voleu que us digui la veritat, envejo al senyor Trom!!! Les primeres visites -d'això ja fa quatre anys- significaven un martiri que tenia l'avantatja de ser més espaiades. Es veien cada sis mesos fins que, fa un parell d'anys, el tema es va complicar i van passar a ser trimestrals, per acabar essent mensuals.  El darrer any ha sigut gloriós. La pobre doctora -és una manera de dir-ho- ha acabat sucumbint davant l'atractiu natural -val, val, sí, és poc modest-  del senyor Trom. La visita mensual ja s'ha convertit en una trobada de suor, gemecs i sospirs -des de la sala d'espera se sent tot- que dóna noves ganes de viure a aquest pobre mortal. Una pena que això s'acabi aviat!!!
Un dels problemes del senyor Trom és que, en els dies previs a la visita, encara té l'esperança (i caritat) que un miracle desfaci allò que els humans no poden desfer. La vida és dura però en algunes ocasions ell té ganes d'acabar amb tot. Val la pena seguir una lluita estèril? No, evidentment que no.
.....................................................................
Perdoneu que interrompi el post, m'he anat a acomiadar d'una persona. Ho faig cada dia, com si el demà no existís. La miro als ulls i espero poder tornar a fer-ho l'endemà.
 .....................................................................
O sí, potser sí que val la pena. Potser aquesta lluita és una de les poques coses que valen la pena.  No abaixar mai els braços ja s'ha convertit en una qüestió de dignitat, en una qüestió d'orgull i en un motiu per viure. 
Bé, demà el senyor Trom tornarà a sentir el de sempre, tornarà a fer feliç a la Clàudia i, malgrat sàpiga que té data de caducitat, tornarà a deixar-hi la pell... com si res no passés. Passat el cap de setmana, tornarà a treballar, a emprenyar-se -a vegades per impotència-, a indignar-se i a intentar oferir el millor d'ell mateix.
El senyor Trom sap que quan tingui que arribar el moment, ja ho farà. Quan això passi, només li quedarà un consol: haver fet feliç a la Clàudia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada