divendres, 8 de gener del 2010

VISITA AL TEMPLE

Preparo la meva visita al Temple de Lesbos, en el que habita la nimfa Irun una vegada que va deixar el bosc on vivia i va esdevenir carn de prostíbul. No pot ser una visita anunciada, no fos que el guardià eunuc del Temple m'impedís l'entrada i l'hagués de posar en un compromís. Preparo la meva visita amb tota cura i amb total secret. Les mallerengues guardianes comencen a piular només em veuen i aquesta vegada he de despistar-les. Finalment, no em quedarà més remei que retorçar-les-hi el coll.
Anar al Temple no és un caprici, és una necessitat. La necessitat de complir les meves obligacions com a fidel seguidor de l'Oracle. Només vull pregar i alegrar-me la vista amb el frontis de la ramera del Gran Sacerdot.
Passaré pel davant de l'estàtua de Lesbos sense mirar-la i sense dir-li cap oració. Fa temps vaig caure en desgràcia davant d'aquesta divinitat. Una vegada va adquirir vida i no va poder resistir-se a la carn del mascle. Desprès d'això -talment una mantis-  va intentar cruspir-se el mascle però no comptava amb que aquest mascle era molt mascle. Una vegada va tornar a convertir-se en estàtua, atès que havia traït la seva pròpia creença, va fer-ho en forma de dona deforme i masculina (i amb el cul gros.... jejejeje!).
Passada aquesta estàtua, uns pisos més amunt, trobaré la ramera del Gran Sacerdot. Ara està sola. El Gran Sacerdot està fent exercicis espirituals al desert. Abans copulaven contínuament, oferint la suor dels seus cossos i els fluids corporals als fidels, com si fos aigua beneïda. Sembla seguir-li sent fidel. Diuen les males llengües que entre el poble tenia marit i fills, els quals va abandonar víctima de l'eròtica del poder. 
La Gran Ramera protegeix a la nimfa -ara puta- Irun. Entre ella i el Gran Sacerdot la van recloure al pis més alt del Temple per tal de preservar-la, manipular-la i només oferir-la al millor postor. Prostituïda i manipulada per aquests proxenetes, la nimfa Irun plora. Plora pel bosc que va deixar, per les violes i  per les gotes d'aigua de la rosada. Mai més podrà tornar-hi, mai més recuperarà aquesta innocència  maliciosa i fràgil, amb la que va intentar engalipar al Príncep Valent, a qui el Gran Sacerdot -ple d'ira, prepotència i amb ganes de demostrar el seu poder (Poder he dit? Sí, ara sobre les sargantanes del desert)- va intentar convertir en un gnom. Ara, víctima del seu propi vici carnal, haurà de viure per sempre reclosa al Temple.


Ufff!!! Un altre dia continuo amb aquesta història de la nimfa, l'estàtua, la ramera, el sacerdot i la mare que els va parir a tots plegats. Això ho he escrit avui a les 6.15 h. de la matinada, en un tren infecte (d'aquest que, més que traspassar-nos-els, caldria fer-los traspassar d'una vegada), cabrejat com una mona pel retard, amb un fred que pelava i sense haver dormit víctima del psicodrama que visc aquestes darreres nits... Què més voleu????? Per cert, us aconsello que seguiu l'enllaç i veureu com n'era de meravellosa la nimfa Irun, abans de lliurar-se als plaers carnals i de fer-se fidel seguidora de la "dieta del cucurutxo".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada