Prometo passar-m'ho bé, tant com pugui. La reflexió sincera -que és com ha de ser la reflexió- m'ha fet arribar a la conclusió que no val la pena partir-se el pit per coses que sembla ser que es consideren intranscendents.La vida és polifacètica i, si volem poder fer-ne un balanç positiu, hem de descartar esmerçar esforços en aquelles coses que només ens proporcionen mals moments i que ningú -no ho esperat mai- valora.
Fa anys vaig descobrir que tot plegat és una gran mentida, un gran bluf que hem de saber gestionar adaptant-nos a les circumstàncies del moment. El que avui és blanc, demà pot passar a ser negre. Aquest no és el meu estil, però quan t'estan dient a crits que estàs fent el passerell i t'ho passen per la cara contínuament, davant l'aprovació per omissió -amb aquella actitud de "qui dia passa, any empeny"- d'actituds irracionals i paràsites, no et queda més remei que replantejar-te tot allò que havies fet amb bona fe i a fi de bé.
S'aproximen dies que poden ser molt divertits. També aspiro a que algú em contesti una pregunta que vaig plantejar fa 639 dies enrere (concretament el dia 11 d'abril de 2008). Un silenci vergonyós va ser el que vaig obtenir en aquell moment i, passat el temps, penso que és hora de tornar a posar en un compromís a qui no va tenir el valor de contestar-me, quan ho tenia molt fàcil. Direu que tinc una memòria prodigiosa. No, no és això, simplement tinc el costum d'apuntar-me totes les coses, no fos que el pas del temps deixés en l'oblit coses que no puc ni vull oblidar. Poden passar els dies, els mesos i els anys, però jo mai oblido. Per dir-ho d'una manera entenedora: Mai estripo una factura, sempre acabo cobrant-les.
Ara ja ha arribat el moment en el que crec que tothom s'ha de retratar. Ja no em valen les fugides d'estudi, els "si, però no", aquest fer la puta i la Ramoneta. Durant molt de temps he torejat, a dretes i esquerres, amb actituds presumptament benvolents, i que només amagaven un interès per saber quin seria el meu proper moviment.
Ho confesso, moltes vegades m'he deixa't portar per aquesta bis complaent que, en ocasions, em surt (molt rarament) i he seguit la veta -amb l'únic propòsit de riure-me'n una estona d'aquells que consideren que em passo el dia amb el lliri a la mà- d'aquells que s'apropaven amb la única intenció de tenir alguna cosa per explicar.
D'altra banda, ahir a la nit vaig quedar profundament sorprès del canvi que han experimentat les noves generacions. Vaig sortir de festa amb un amic -company en mil trinxeres- amb la sola intenció de fer un parell de copes i tornar cap a casa. Em vaig deixar portar per ell i la nit va sortir rodona. Primer vàrem sopar unes taules de formatges i d'ibèrics en un lloc en el que mai havia estat, però al que hi tornaré. Més tard, em va portar a una discoteca on l'edat de les noies i nois no superava els 22 anys en cap cas. Només cal dir que nosaltres érem els més vells del local. Un autèntic èxit!!! En menys d'una hora tenia cinc o sis noietes -la més vella amb vint anys- rodejant-me i reclamant-me -d'una forma descarada i sense embuts- que els dediqués la nit. Cap problema, no tenia res millor a fer!!! Finalment he regalat em meu cos a una noia anomenada Sílvia (19 anys) que, a l'hora de la veritat, estava entre acollonida i encuriosida. Vaig detectar en ella ganes d'aprendre coses noves -segons em va dir, estava avorrida dels nois de la seva edat- i poder vacil·lar davant les seves amigues.
Meravellosa, terriblement meravellosa!!! Una Lolita en tota regla. Desprès de passar tota la nit amb ella, he tingut la sensació d'haver contribuït a la seva formació com a persona i com amant. Només un punt negre: Em parlava massa de la seva mare, una divorciada de 40 anys que, segons les fotos que m'ha ensenyat, també podria ser objecte de les meves atencions. Ficant-me al llit amb la filla crec haver-me tancat la porta de l'habitació de la mare....O no! Potser podríem arreglar-ho entre els tres. En aquestes coses mai acabes de sorprendre't de fins a on pot arribar aquesta nova concepció liberal del món. Continuaré explorant el terreny de les Lolites i ja us aniré informant dels progressos de les meves alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada