Començo a escriure aquest post amb l'alegria d'haver conegut a una desconeguda. "Estàs com un llum", direu. No, tot té una explicació. No us puc dir qui és -per desig exprés d'ella- i, en futurs posts, l'anomenaré "La Innombrable". Com és ? Físicament, no ho sé. Si voleu que us digui la veritat, tampoc m'importa massa. Primera impressió: Fantàstica. Conserva aquell punt de vergonya que tant trobo a faltar i que la fa molt més atractiva. D'altra banda, desprès d'una conversa breu però molt profitosa, crec que puc dir que és una persona una mica tímida, delicada, sensible i que té tot allò que no es troba. Penso que ha valgut la pena conèixer-la. No vull avançar esdeveniments, però crec que en pot sortir alguna cosa bona de tot això. Ho deixo, quan ella llegeixi això, li pujaran tots els colors i tampoc vull que es senti incòmoda.
Parlant d'una altra cosa, avui he quedat amb les puber-lolites. Una mica més tard, tornaré a passar la nit amb elles. Demà estaré destrossat i tornaré a maleir/beneir l'hora en la que les vaig conèixer. Un ja té una edat i he de començar a cuidar-me. Tant d'esforç amatori contribueix a mantenir-me en forma i a que el meu cos no es rovelli. D'aquí una estona, dutxat i canviat, estaré en els braços d'aquests feres jovenívoles i insaciables, deixant-m'hi la pell i creient-me que encara tinc alguna cosa per oferir a aquesta joventut que cada dia em meravella més. No vull que La Innombrable es pensi que em passo la vida de llit en llit -bé, una mica sí- i que sóc una persona extremadament promíscua. Sóc promiscu, això sí, però penso que la vida són quatre dies i que ja n'he viscut tres. He d'aprofitar el dia que em queda sense concessions. Prefereixo viure 18 hores intensament que 24 hores fet un desgraciat i sense cal al·licient. Ho tinc molt clar això.
Escolto Streets of Philadelphia del Boss, alguna cosa de Celtas Cortos, alguna cosa de Manà i, finalment, començo a posar una mica de música Trance per anar fent ambient amb les puber-lolites. Qui m'havia de dir que jo acabaria amb dues noies de 19 anys!!! Cada dia em sorprenc més de la meva capacitat de seducció. Ja no d'això, del que em sorprenc més és de que vulguin continuar amb mi i que em mostrin aquesta veneració -amb el bon sentit de la paraula- sense condicions. Aquestes són les coses que et fan tirar endavant i que fan que oblidis les ofenses i les anormalitats diàries.
Acabo, no sense abans deixar clara una cosa: Quan jo dic que faré una cosa, no cal que ningú comprovi si ho he fet a través de tercers. Quan jo dic que sí, és com si hagués signat un contracte. Quan veig que no podré fer una cosa, dic que no -que és el més honest, el més fàcil és dir a tot que sí-, però quan em comprometo, ho faig. Aquesta és la petita diferència entre els venedors de bíblies i les persones serioses. Queda clar? Doncs ara sí que s'ha acabat. M'esperen les puber-lolites i no les puc fer esperar.
Potser, de matinada i esgotat, més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada