dissabte, 27 de febrer del 2010

SENTIMENTS DE MATINADA

Una altra vegada, gaudeixo del silenci de la matinada. No res, cap soroll, cap so que pertorbi la calma i el relax. Hores de producció intensa i metòdica, d'inspiració provocada per la nova coneixença. He fet una parada en el camí, he mirat enrere i no he vist el punt de partida. Miro endavant i tampoc veig el punt de destinació. Miro a dret i esquerra i veig un gran cercle. No hi ha sortida d'aquest espiral. Només queda continuar caminant amb l'esperança de tornar a fer aquest camí -repetitiu i cíclic- des de la perspectiva de l'experiència.
Fa una estona, treballava en un nou text i competia amb la son i amb les ganes de poder dormir cinc hores seguides. Fa dies que no puc -no em deixen- dormir. Avui és dissabte i, d'aquí una estona, em ficaré al llit i podré quedar-m'hi més que un dia normal. Ho necessito, ho necessito molt. 
Desprès de perdre qualsevol esperança d'acabar el text que havia començat ahir al vespre, desisteixo de fer les coses a mitges i avui serà un altre dia. La pressa i l'escriptura no són bones amigues i prefereixo continuar d'aquí unes hores.
Senzillesa, això és senzillesa: saber reconèixer que, a hores d'ara, sóc incapaç de continuar amb el relat. Res, una volta pels blocs amics i a dormir. A especular sobre com serà aquesta nova coneixença. Bé, tampoc m'obsessiona, però si m'encurioseix. És una curiositat sana, exempta de tota recança i amb l'ànim d'aprendre. Sempre he pensat que sempre aprens coses de les coneixences. D'una nova coneixença sempre en treus un enriquiment personal. 
Faig la repassada i a dormir, que ja toca!

2 comentaris:

  1. Tot és continuar caminant...Et puc fer una pregunta personal?^^ Com t'ho fas per aguantar tanta estona sense dormir?Quin és el teu secret,si es pot dir es clar...jejeje Escriu a poc a poc i molt^-^.

    ResponElimina
  2. Bona tarda Maria.
    Cap problema ni cap secret. Voluntat i necessitat, no hi ha més.
    Escric quan puc i aprofito les estones en les que he d'estar despert. A poc a poc i molt?
    Un petó.

    ResponElimina