dimecres, 24 de febrer de 2010

RELAX DE MATINADA

És tard, molt tard. Es d'hora, molt d'hora. Quan és aquesta hora, mai podré decidir-me sobre aquest aspecte existencial. Davant l'absència absoluta de possibilitats de dormir, he decidit llegir una estona -ja fa dues o tres hores que ho faig- "La Muntanya Màgica" del Thomas Mann. Llegir em relaxa molt, tant o més que escriure i, desprès de la rauxa de l'anterior post, ara toca el seny. Seny per a discernir el correcte d'allò que no ho és, per a destriar el gra de la palla. Per a penar en qui té la fama i qui carda la llana -aquesta tarda, algú em parlava d'alguna cosa de la fama-, per sentir el silenci -per fi- que fa que tot es vegi i es pensi d'una altra manera. 
Darrerament m'he constituït en observador de les reaccions humanes. Malgrat sigui gran l'ofensa, continuo impàvid -que no amnèsic-, veient com s'autodestrueixen aquells que moren de pretesa intel·ligència. M'encanta redactar posts incendiaris -amb un cert grau de ficció- per tal d'escalfar el personal -alguns membres del qual sembla que ja no tinguin sang a les venes- i poder observar les seves reaccions, a ser possible, viscerals. Les reaccions viscerals tenen de bo que mostren el que és més real i pur de cada caràcter. En una reacció visceral no hi ha fingiment ni maquillatge possible. En aquests moments, si saps aguantar  -estoica i fredament- la violència de la reacció,  pots comprovar quina és la fortalesa del teu oponent, el seu grau d'atreviment i fins a quin punt creu aconsellable tocar-te el voraviu. Si combinem aquests tres paràmetres, aconseguirem saber fins a quin punt podem provoca-lo sense que la reacció ens afecti.
Avui vull saludar a una persona que fa un parell de dies que em comenta els posts, cosa que m'agrada i que em motiva: Hola Maria!
D'altra banda, també voldria dir-vos que la meva amiga Susan, de la que us parlava en un post del diumenge, s'ha separat, ha agafat un vol des de Londres i ja està a Barcelona. Viu a casa la Carol -que és com es diu la seva amiga que ja fa temps que viu a Barcelona. M'ha sobtat molt que em truqués en arribar -durant el partit de futbol del Barça- per reiterar-me el que ja m'havia explicat el diumenge. Bé, ja veurem com acaba aquesta història.
Ah, no us ho havia dit... com en sóc de despistat! Avui  m'he trobat al tren amb les puber-lolites (la Sílvia i la Sònia). Han tingut la gentilesa d'agafar un parell de trens abans del que habitualment agafen i hem coincidit. Com són aquestes ninetes!!! Ha sigut breu, jo no tinc gaires parades fins a la feina, però intens. El tren que jo agafo -suposo que per una qüestió d'horari matiner- va mig buit i hem pogut seure i xarrar una estona. Arribar a la feina desprès d'haver tastat aquells llavis melosos i suaus, sempre és un plaer que t'alegra el dia i millora el teu rendiment. Espero que es repeteixi moltes vegades.
Vaig a començar a preparar les coses per d'aquí a una estona. Torna a tocar pencar i encara no he dormit gens...

2 comentaris:

  1. Hola!
    La muntanya màgica...me l'apunto per mirar de què va.
    És increïble la diversitat de formes en que poden reaccionar els humans.no t'hi trenquis el cap si tendeixen més a negatives que positives.^-^
    M'agraden les teves reflexions matineres...

    ResponElimina
  2. Hola guapetona.
    Estic encantat de que tornis a deixar el teu comentari. Et recomano aquest llibre. Només et recomano que el llegeixis amb tranquil·litat, delectant-te amb cadascuna de les seves frases, de les seves paraules...
    Un petó.

    ResponElimina