divendres, 26 de febrer del 2010

I VAN....

Una altra nit de vetlla, i van... No recordo ni quantes en van! No, la foto no fa al·legoria al meu cas. El meu cas no és d'insomni, el meu cas és de "serenata nocturna". Continuo llegint "La Muntanya Màgica" mentre escolto musiqueta relaxant. Fa una estona pensava -a diferència d'alguns, tinc aquest vici- en com n'és de curiosa la vida, en com s'intercanvien els papers... Com es pot passar d'una posició desfavorable a una de favorable i a l'inrevés. 
Aquest post no serà massa llarg. Només és una aturada en el camí de la lectura. El temps de fer una cigarreta i un cafè. El temps de dir quatre coses incongruents marcades pel cansament i per unes ganes boges de poder dormir. 
Avui pot ser un gran dia (o no) i finalitza la setmana. M'agradaria que fos un dia tranquil, amb poques novetats (ahir algú ja me'n va avançar alguna de surrealista) i que em permetés reorganitzar una mica totes les coses que ha quedat al sac d'aquesta setmana. Ja sé que no serà possible, quan més ho necessites, menys temps tens. D'altra banda, també em temo que rebré algun "regalet" inesperat (o molt esperat, per costum).
Si té alguna cosa bona això de no dormir és que l'endemà estàs més tranquil. Tens aquell "tantsemenfotisme" que fa que no et sulfuris fàcilment. De fet, fas el que has de fer com una màquina sense cervell. Bé, una mica sí que l'utilitzo el cervell, però només per a les coses importants. Les anades i vingudes, les xorrades esotèriques, les elucubracions sobre el sexe dels àngels i tot allò superflu i improductiu t'importa ben poc quan no has dormit. La poca energia que et queda als enllaços neuronals l'utilitzes per coses que paguen la pena. 
D'aquí una estona, quan hagi acabat un nou capítol del llibre, començaré a preparar-me per anar  treballar. Sembla una xorrada però, encara que no dormi, em poso el pijama i corro per la casa amb un batí. És com el vestit de nit al que no vull renunciar malgrat no estigui al llit. La meva imatge, aquí al despatx, amb pijama i batí, a les.... hòstia! un quart de quatre de la matinada, és lamentable.
Demà més, molt més... fins el final, fins el límit... com ha de ser!!!!!

2 comentaris:

  1. Sigui com sigui el teu dia el millor és aprofitar-lo perquè al cap i a la fi,ja tornarem a ser dilluns i quan et gires te n'adones que has aprofitat ben poc el temps.
    Bé, aquest no és el teu cas^^.

    ResponElimina
  2. No, no és el meu cas. Sempre he viscut molt intensament. Com dic en la majoria de posts, és el que m'emportaré. Només hi ha un secret per tal que tot sigui rodó: intentar no fer mal a ningú. Viure i deixar viure, gaudir i deixar gaudir.
    Un petó.

    ResponElimina