Recordo un diàleg d'un llibre que vaig llegir fa temps. No voldria equivocar-me però em penso que deia així: "El teu silenci és un bàlsam. Ara ja res em queda ni res m'obliga". Sempre m'ha agradat aquesta frase.
Ja són més de les 8 del vespre i he fet allò de "campana y se acabó". Ja és hora -bé, penso jo- de tenir una vida pròpia, de fer allò que més m'agrada i de dedicar-me a aquells que mai em trairan, a aquells que sempre estaran al meu costat.
Amb la satisfacció del deure acomplert i amb la decepció del silenci aliè, reflexiono i em replantejo moltes coses. Escolto algunes cançons de Sopa de Cabra. Què voleu? Avui m'ha donat per aquí. "Camins", "El far del sud" i "El boig de la ciutat" són molt recomanables. Si bé la música pot semblar una mica simplista, la lletra s'adiu molt amb moments que, de tant en tant, em toca viure. No, ja no sóc cap adolescent ni crec ser-ho. Precisament per aquest motiu crec que hi ha coses que no poden canviar d'un dia per a l'altre. Mantenir una mateixa línia, davant de qui sigui i en les circumstàncies que siguin, demostra la alçada moral de les persones.
Sí, ja ho sé, ja ho he dit moltes vegades. Potser estic equivocat i m'he d'adaptar a un món de caragirats, d'arribistes i de púrria diversa que no em satisfà en absolut. Ja ho he pensat moltes vegades i, per sort, no em tremolarà el pols quan arribi el moment. Mai m'ha tremolat, ni en els moments més difícils. Aquesta sempre serà la meva avantatja. Poder mirar a tothom a la cara sense haver-me de penedir de res és una de les majors satisfaccions que tinc. No tothom ho pot dir això!
Bé, ara que ja he deixat anar la moralina diària, només puc dir que estic cansat. Malgrat això, vull dir una cosa: En relació a la proposta que feia al meu post Calbes il·lustres, ja puc avançar que el neguit i el motiu de l'alopècia de la Coloma Ros és que la seva parella li fa el salt amb un company de feina. Penso que aquesta és una bona opció i podria ser molt plausible. De fet, tant com la vida real. Per fer-ho més recargolat i més morbós, faré que la seva parella li posi es banyes amb una persona que treballa en el mateix lloc que ella. Us imagineu que la vostra parella s'ho fa amb una persona que has de veure cada dia? Us imagineu veure-us tots tres cada dia? Us imagineu els rumors i comentaris que hi hauria entre la resta de persones que treballen cada dia en el mateix lloc que ells tres? Ja tinc nom per a la parella de la Coloma: Joana, li diré Joana. Crec que pot ser molt interessant que s'ho faci amb un home, company de feina d'ella i de la Coloma, que sigui una persona molt més jove que la Coloma i que, desprès d'anys de mantenir relacions lèsbiques amb la Coloma, hagi descobert un món nou en un home que la faci gaudir com mai del sexe. També faré que el seu aspecte personal millori. La transformaré i la faré evolucionar de l'arquetipus mascloide a una femineïtat -tampoc exagerada, els miracles no existeixen- discreta però prou atractiva per tal de despertar la libido d'un home. Tot això li crearà a la Coloma una tensió que l'avocarà a patir una alopècia nerviosa. El tema barrets -tipus Carmen Miranda- i la resta de detalls, ja els perfilaré més endavant.
De moment, vaig a descansar. Demà pot ser un dia fantàstic però he d'estar descansat per tal de saber-me prendre les coses. Pot ser un dia de corre-cuites i de situacions grotesques i kafkianes. Bé, en gaudirem passi el que passi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada