divendres, 19 de febrer del 2010

OCASIONS DIFÍCILS

Hi ha ocasions en les que es fa molt difícil escriure un post. Unes vegades per manca de temes, d'altres per esgotament, d'altres... En aquesta ocasió, he canviat de tema per un fet sobtat. Poques vegades ho faig. La immensa majoria de vegades pre-escric el post en una petita llibreta -quatre apunts- i desprès el desenvolupo. Avui havia escrit un post -preparat de tornada a casa, al tren- sobre com n'havia anat de bé el matí i com triomfa, a vegades, el seny sobre la rauxa. També parlava de les persones raonables i de com em satisfà fer coses per aquells que saben què volen i com ho volen. De com l'absència de voluntat de fer el que sigui per quedar bé fa que tot funcioni millor. De com les coses raonables es fan ràpid i bé desprès d'haver descartat tot allò que és superflu i que només es fa per aquesta ànsia incontrolada de donar uns cops de cua que farien caure els murs de Babilònia.
Bé, avui he de parlar -ho vull fer, però preferiria parlar del tema que havia triat en principi- del sentiment de pena, del sentiment de dol. Aquesta tarda he rebut una trucada que no he pogut atendre. Estava parlant amb una altra persona i m'han deixat un missatge: una persona molt estimada per  aquesta persona havia mort. He intentat trucar-la immediatament però ja no m'ha contestat. Ho entenc i no he volgut pertorbar uns moments tan penosament intensos. Em consta que tenia una relació molt intensa amb el finat i que la seva pena ha de ser molt gran. No, no vull pertorbar aquests moments que han de ser íntims i d'introversió (jo ho considero així, però puc estar equivocat). No vull ser una distracció pels seus pensaments, que ara estaran ocupats en concentrar mentalment tot allò de bo que va tenir aquella relació. Prefereixo estar al seu costat en la distància, en esperit i moralment. Sé que aquesta persona sap que l'acompanyo en el sentiment, un sentiment dolorós i dur, extrem m'atreviria a dir. 
La vida és així amic. No la triem nosaltres, que només som petits i fràgils éssers que passem temporalment per aquest món. Es fa difícil dir com es pot sentir una persona en aquestes circumstàncies. Tots som diferents i les nostres reaccions davant d'un mateix fet poden ser diverses. En tot cas, has de saber que tens el meu recolzament i que estic aquí pel que et calgui.
Una abraçada i continua endavant!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada