dilluns, 16 de novembre del 2009

JA EN TINC TRES.

A noia dels ulls tendres, inspiradora d'aquest darrer fill meu.
Han estat hores dures, de tensa espera, de desesperació per un part llarg i dolorós. Ja s'ha acabat, ja he parit el meu tercer "fill". A diferencia dels seus predecessors -"La barragana del director" i "Revenja" (al que li queda molt poc pel punt final)- aquest ha estat molt diferent. Aquest és producte del sentiment, de la melangia, dels moments durs i baixos de moral. 
Feia temps que havia acabat un primer esborrany però no em sentia satisfet de la feina feta. Volia que aquest fos diferent. L'odi i la mala sang que traspuaven els personatges dels altres dos llibres no volia que impregnessin aquest relat de la vida. Aquestes 192 pàgines d'aventures, sentiments i vida viscuda, han estat un bàlsam sobre la ferida de l'ànima que fa temps que arrossego. El dolor del personatge principal és el meu dolor. La seva mala vida -exempta de malícia- és la meva mala vida. 
Vaig començar a escriure'l al mes de febrer d'aquest any i en dos mesos el tenia llest. No, no estava llest. Calia alguna cosa més. Hi mancava una cosa que és fonamental: l'ànima dels personatges, els seus vicis i virtuts, les seves cuites i alegries. Fa uns mesos vaig conèixer a una persona que m'ha ajudat -de forma anònima i sense saber-ho- a acabar aquest llibre. Només em calia tornar a experimentar i sentir la felicitat. Els personatges no tenien ànima perquè jo havia perdut la meva. La tenia en un racó, oblidada. 
Bé, aquesta propera nit podré tornar a dormir -si em deixen- amb la satisfacció d'haver acabat la feina, d'haver-me realitzat una mica més com a persona i com a escriptor ocasional. La felicitat i satisfacció, darrerament, em dura poc i he d'aprofitar els pocs moments en els que puc experimentar aquests sentiments. No tinc cap intenció de penjar aquest relat. De moment només el veurà una persona a qui m'agrada anomenar "ulls tendres". Espero que aquests ulls vegin la tendresa amb la que he escrit aquest relat, en el que hi he posat una part de la meva ànima...  

4 comentaris:

  1. Gràcies guapetona. M'ha costat, aquest m'ha costat molt. Despullar-te davant del món, encara que sigui a través d'uns personatges, costa molt.
    Un petó molt fort!!!!

    ResponElimina
  2. Felicitats també...i que la quarantena sigui lleu...

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Benvolguda Nets, no hi ha quarantena. Continuaré escrivint.Ja tinc un altre projecte en ment (de fet en tinc cinc o sis només en fase d'inici)i he de donar menjar a aquest cuc que em rosega per dins, que és el cus de l'escriptura.
    Un petó molt fort.

    ResponElimina