diumenge, 3 de gener del 2010

VIATGES ENVEJABLES

Sento enveja, ho reconec. Bé, més que enveja sento nostàlgia. Fa uns dies visitava aquest bloc en Ronin des de Moscou i avui -quina enveja!!!- ho fa en Lupus des de San Francisco. La Nikita està a Mauritània, com la resta, treballant. D'altra banda, tenim a una altra persona viatjant per mig món -ara està a Finlàndia- i sense perspectives de parar. I jo aquí, totalment desaprofitat!!!
M'he de calmar, ho sé. Jo vaig decidir acabar amb aquesta vida de viatges continus. Quantes vegades m'he penedit de prendre aquesta decisió!!! Potser canvio de vida. Només em cal tenir les mans lliures, desprendre'm del pes mort, tornar a ser el que sempre he sigut.  Ara no ho puc abandonar tot per circumstàncies familiars. Ara no puc fer la maleta i continuar gaudint d'una vida errant. 
D'altra banda, també he de deixar solucionades altres històries. Bé, aquestes no em preocupen, aquestes -si hagués volgut- ja faria temps que estarien solucionades definitivament. No descarto fer-ho en breu. Crec que hauré d'esperar la confluència de la Nikita, en Ronin i en Lupus -talment com una confluència d'astres- per tal que em solucionin aquests temes en els que jo no puc intervenir-hi directament.
Ara m'aniria de conya, anímicament, poder fer un viatge dels d'abans i alliberar adrenalina acumulada. Un parell de mesos en territori hostil -ara també hi sóc, però no val la pena ni gastar adrenalina per aquests xitxarel·los-, juga'n-te el físic i s'han acabat les cabòries (no genysmenys). 
Tornar a sentir la calor extrema, el fred extrem, tenir consciència del perill, saber que aquell whisky infecte, que t'estàs bevent a la barra d'un local encara més infecte, pot ser el darrer. En contrast, gaudir dels millors hotels, dels plaers més intensos i indescriptibles, del millor de la vida -com la darrera voluntat del condemnat a mort- i apurar els darrers moments abans de fer la teva feina. Aquestes descàrregues d'adrenalina no es paguen amb diners. 
Acabar la feina i tornar a allò que en dic "casa meva". Passar uns dies o unes setmanes de bona vida, de festa non stop, fins a la propera feina. Deixar la ment en blanc i no pensar en què hauré de fer i on hauré d'anar a fer-ho. No cal pensar-hi, no hi ha opció de triar. 
Saber que ningú t'espera et dóna el valor i la llibertat suficients per tal de fer la feina i de viure la vida com molt pocs la poden viure. També et fa ser conscient de la soledat d'aquell que és negat per tothom, d'aquell que no existeix, d'aquell a qui ningú plorarà quan mori (bé, potser sí, potser alguna noia d'algun dels ports on ha atracat el meu vaixell).
Bé, amics, passeu-ho bé a Moscou, a San Francisco, a Mauritània i allà on us porti la vida i la feina. Jo, en aquests moments només us puc envejar i pensar que gaudiré de vosaltres i de les les vostres històries quan torneu.

1 comentari:

  1. Hola Xaval!!!!
    Aquí estic, a "Frisco". Quan he arribat de festa m'he connectat des de l'hotel i he fet una repassada als teus darrers escrits. Estàs com una puta cabra!!!
    Jo torno, si tot va bé, el dia 12. Si vols, ens veiem. He parlat amb en Ronin i el dia 13 està a Barcelona. No he pogut parlar amb la Nikita però ja ho intentaré una altra vegada. Si ens trobem, muntem una festeta.
    Per cert, tinc moltes històries noves...
    Una abraçada, amic.

    ResponElimina