dilluns, 15 de febrer del 2010

AL RITME DE LA MÚSICA

Ho reconec, he estat molts anys enganyat. M'havia perdut una de les experiències més brutals de la vida. Mireu que m'he passejat per mig món, he pujat a muntanyes i baixat a les profunditats dels oceans, he recorregut deserts i selves tropicals, he caminat per la Taiga i per la Tundra, però mai havia tingut una experiència com la d'aquesta tarda.
Jo sóc d'una generació marcada en la seva joventut per la música Disco dels 80. Com a molt, una mica de Tecno. Avui he tingut una experiència "religiosa" de la mà de les dues pubers-lolites. Acabo d'arribar a casa i encara penso en com n'he estat de cec, com he desaprofitat una bona part de la meva vida!
Aquesta tarda, desprès d'una potent migdiada, he quedat amb elles per tal de fer una jam... perdó una sex-session. Malgrat elles dues ahir van sortir de festa -però es van reservar per a mi, retirant-se aviat, cosa que deixa algunes coses clares- avui semblaven autèntiques bèsties de l'Avern. La joventut té aquestes coses, és insaciable i té una energia desbordant. Hem acabat en un local que tenen llogat, on es veu que munten unes festes del quinze amb algunes amigues, però avui només hi érem nosaltres tres. Bé, desprès de posar-nos unes copes, he vist que posaven una música que jo havia escoltat alguna vegada, però que mai havia identificat. Avui, aquestes autèntiques "matadores" han posat música "Trance",  per tal que no s'escoltessin els crits de plaer i luxúria mentre ens muntàvem el nostre festival particular.  
Potser m'estic fent vell, però poques vegades havia arribat a un nivell d'esgotament tant extrem. Durant unes quatre hores la sex-session non-stop ha estat amenitzada -he pres nota d'alguns- amb música de DJ Tiësto, Darude i Barthezz. Al ritme d'aquests genis de la música els nostres tres cossos han suat la cansalada fornicant com si fos el darrer dia de les nostres vides. Havia viscut jornades de grans esforços sexuals, però crec que avui ho ha superat tot. 
Ara ja em puc morir, ja ho he fet tot en aquesta vida. Millor no, millor ho repetim una i una altra vegada fins a morir d'inanició i esgotament. Sento no poder transmetre millor allò que sento. Només un petit apunt: quan hem acabat la sex-session hem anat al pub on ens vàrem conèixer i la Sandra -la tercera en discòrdia- s'ha unit a la festa. No he vist cap mal rotllo per part de la Sònia i de la Sílvia. Potser permetran que la Sandra s'uneixi a la festa? No ho sé, el temps ho dirà. No crec que em convingui enllitar-me amb les tres alhora. Dues ja arriben al límit... però no em vull morir sense haver-ho provat!
En tot cas, la Sílvia, la Sònia i jo ens hem regalat un fantàstic dia de Sant Valentí. Gràcies petites meves!

2 comentaris:

  1. Hola Exorcista. La Sònia i jo ens ho hem passat genial. Ens afalaga molt que tu també t'ho passis bé amb nosaltres.
    La Sandra? No sé... De moment estem bé, no? Espera que la Sònia vol escriure una cosa. Un petó i ens truquem.
    Hola Exorcista. La Sílvia i jo cada dia flipem més amb tu. El que no entenem és com pot ser que aguantis tant. Nosaltres estem baldades i tu encara parles de la Sandra.
    Fins aviat i un petó. Ets una màquina.

    ResponElimina
  2. Hola chavalinas!!!
    Veig que, abans d'anar a la Uni heu tingut temps de escriure una estona. Bé, bé...
    Avui estic destrossat. Em matareu!!! Però, quin bon morir!!!
    Un petó a les dues.

    ResponElimina